Reflexions a la Paraula de Déu

Hem començat la quaresma. Tot i que el dimecres de cendra n’és l’inici, per a molts de nosaltres ens començarà aquest primer diumenge. És important des del començament no perdre de vista que la quaresma és el camí que ens ha de conduir a la Pasqua i aquesta és la fita a assolir i que, per tant, la quaresma no és un fi sinó un mitjà.

Situem-la en la seva vessant més actual. Pensar que la quaresma és una relíquia dels temps passats seria una perillosa equivocació per nosaltres. És veritat que hem de canviar maneres concretes de viure-la. Per a la comunitat de creients és quelcom de màxima importància, és el temps fort de renovació, de prova, de progrés decidit, és el temps en què la comunitat es troba per recordar i viure els seus compromisos essencials: ens trobarem amb Jesús font d’aigua viva en diàleg amb la Samaritana, amb Jesús llum del món en diàleg amb el cec de naixement, i amb Jesús que com Ell mateix dirà “Jo sóc la resurrecció i la vida” quan ressuscitarà Llàtzer. Tres grans reflexos del que era la catequesi per als catecúmens que eren batejats la nit de Pasqua, tres grans referents del que ha de ser la nostra vida cristiana, Jesús font d’aigua viva, Jesús llum del món i Jesús vida.

En aquest primer diumenge de quaresma escoltarem tres lectures bíbliques que totes elles ens parlaran de la lluita entre el bé i el mal, Adam i Eva al paradís (1a lectura), la carta de Sant Pau als cristians de Roma que ens parlarà de com la fidelitat de Jesús ens farà lliures (2a lectura) i finalment la narració simbòlica de la lluita de Jesús amb l’esperit del mal.

Aniria bé en començar la quaresma deixar-nos emportar com Crist per l’Esperit que ens guiés cap al desert per retrobar-nos a nosaltres mateixos i sota l’impuls d’aquest Esperit fer front a tots els nostres neguits i inquietuds que sovint no ens ajuden a convertir-nos.

Ens pot ajudar la pregària en què comencem aquest primer diumenge “Feu Senyor que les celebracions de la quaresma ens siguin profitoses per conèixer més i més el misteri de Crist i viure’l d’acord amb les seves exigències”.

Lluís Saumell