Catequesi Familiar de març: Quaresma

Tots sabem que la paraula Quaresma significa “quaranta dies”, “quarantena”, i que aquesta expressió es refereix a la quarantena que els israelites hagueren de caminar pel desert per cobrir la distància que hi havia entre Egipte i la muntanya del Sinaí. Aquí Déu, per mitjà de Moisès, va donar al poble d’Israel la Llei que el constituïa com a Poble de Déu i el feia lluitador contra tot mal i factor de tot bé (el bé eren les obres de la Llei).

En tota la simbologia bíblico-cristiana, la paraula Quaresma està plena de referències espirituals de camí, superació moral, assoliment de perfecció i de lluita contra tot allò que implica assolir que, en tot, el bé guanyi al mal en el món (el desert).

En l’evangeli de Marc (1, 12-13) se’ns diu: - Immediatament (després del Baptisme) l’Esperit empeny Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs. En poques paraules se’ns marca el quadre: El desert, el món buit, lloc de la temptació. Sembla, doncs, que en el món com a desert es planteja espontàniament la qüestió del bé i del mal en relació al que cal o no cal fer, la manera de com és necessari comportar-se. En el “món-desert”, “cal fer”, i cal fer d’acord amb la condició humana del Fill de Déu.

El text evangèlic presenta les temptacions, com tres episodis esdevinguts en tres escenaris: el desert, el temple i el món sencer. Presenta a Jesús com si sofrís en el desert el tipus de temptacions que va sofrir durant tota la seva vida. Presenta Jesús vencent totes les temptacions citant sempre la paraula de Déu.

Fixem-nos que la qüestió del mal, tant en Mateu (4, 1-11) com en Lluc (4, 1-13), es presenta també en relació a la condició de Fill de Déu, referida a Jesús. Sembla com si Jesús caurà en la temptació o no, si es comporta com a Fill de Déu. O sigui: que des de la seva manera de comportar-se, ens mostrarà quin és el sentit de la seva condició de Fill de Déu.


En canvi, si llegim atentament els textos, veiem Jesús actuant al revés, i ens mostren com Jesús no accepta mai les propostes del diable, sinó que les postula com a un canvi radical, per trobar i realitzar els camins de la pràctica del bé en lluita contra el mal.

Les dos narracions de Mateu i de Lluc, tenen un mateix esquema i una mateixa escenografia, encara que en varia l’ordre.

Primer escenari: el desert
En la narració de Mateu, l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús va dejunar quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. El temptador se li va acostar i li digué: -“Si ets Fill de Déu, digués que aquestes pedres, es tornin pans”.

En una situació de gana, el no pecador, el que no vol el mal, demana a Déu ben devotament que les pedres es converteixin en pans, com demana el diable a Jesús.
Però Jesús sap molt bé, que “no solament de pa viu l’home” i per tant, l’única alternativa que hi ha no és convertir pedres en pans. No cal demanar a Déu la solució a tots els problemes concrets. En la paràbola del mal administrador, Jesús arribarà a dir que els fills de la Llum han de ser més eixerits que els fills de la Tenebra, per trobar maneres de lluitar contra el mal i fer el bé.

Segon escenari: el Temple
En la narració de Mateu, el diable s’emporta Jesús a la Ciutat Santa, a Jerusalem, i el planta dalt el pinacle del Temple. El diable situa Jesús en el lloc més sagrat i més segur del món i li llença la temptació: –“Si ets Fill de Déu tira’t daltabaix!”. No tinguis por d’equivocar-te. Aquí tot és segur de cara el bé. El temptador remarca: Diu l’Escriptura: “Donarà ordre als seus àngels i el duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb cap pedra”. No pots fer res mal fet.

Però Jesús contesta: “No temptis el Senyor, el teu Déu ...” Jesús sap molt bé que precisament aquí, en el lloc més sagrat, s’hi amaguen tots els enigmes i totes les trampes, perquè és també el lloc on habita la Llibertat i l’Amor que fan possibles totes les bondats. El dimoni no té aquí cap poder. Jesús haurà d’anar en compte! Per no prendre-hi mal, ni fer mal a ningú!

Tercer escenari: el món sencer
Mateu acaba la narració situant Jesús “dalt d’una muntanya molt alta”. Li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: –“Et donaré tot això si et prosternes i m’adores”.

El món deixa de ser un desert! És un món ple d’homes i dones i societats i reialmes, tots ufanosos amb les seves obres bones i dolentes. Aquí el diable es sent plenament Senyor! I diu a Jesús davant de tanta glòria: -“ET DONARÉ TOT AIXÒ SI ET PROSTERNES I M’ADORES”

El diable es descara i manifesta el seu veritable rostre de “MENTIDER”. I Jesús proclama l’actitud fonamental de tot bon obrar i de com lluitar contra tot mal: “ADORA EL SENYOR, EL TEU DÉU, DÓNA CULTE A ELL TOT SOL”.