30 de maig 2017

El Papa Francesc concedeix la Creu "Pro Ecclesia et Pontifice" a Mn. Aureli Ortín

Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van lliurar el dia 10 de maig a Mn. Aureli Ortín i Maynou l’alta distinció pontifícia de la Creu “Pro Ecclesia et Pontifice”, condecoració atorgada pel sant Pare Francesc.

Aquesta Condecoració, instituïda pel Papa Lleó XIII al 1888, suposa un gran reconeixement a la tasca de clergues i laics a favor de l’Església Catòlica. En el cas de Mn. Aureli Ortín, els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, han fet aquesta petició pel servei que durant vint-i-tres anys ha dut a terme com a vicesecretari de la CET, amb exemplaritat, eficàcia i un gran sentit de responsabilitat i d’amor a l’Església.

El Papa Francesc ha volgut palesar amb aquest reconeixement públic el valor que té dedicar llargs anys de la pròpia vida al servei de l’Església i del seu testimoniatge de fe i amor enmig del món.

Mn.Aureli Ortín, diaca de l’Arquebisbat de Barcelona, i la seva esposa Montserrat Martínez són persones molt vinculades a la nostra parròquia a través de la catequesi i de la Fundació Formació Cristiana Permanent Manuel Bonet.

Mons. Jaume Pujol i Balcells, arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, en el moment del lliurament dirigí als presents aquestes paraules:

"Ens alegra molt poder lliurar aquesta condecoració en companyia de la seva esposa, la Sra. Montserrat Martínez Deschamps, amb qui no sols ha format una gran família des del seu matrimoni, el 15 d'agost de 1969, sinó que també han compartit el projecte de servei eclesial que ha estat el diaconat, que va rebre de mans del cardenal Narcís Jubany, l'any 1981.”

Tota la comunitat de Sant Ildefons els fa arribar l’ enhorabona pel reconeixement rebut i l'agraïment per la tasca que realitzen.

28 de maig 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

La festa de l’Ascensió

És una festivitat que, al llarg dels segles i segons les diferents tradicions cristianes, s’ha celebrat en diferents moments de l’any. A algunes esglésies orientals se celebrava el mateix diumenge de la Resurrecció; en altres, la trobem unida al diumenge de la Pentecosta. I és que, efectivament, l’Ascensió és una festa que il·lumina el Misteri Pasqual del Crist en la seva integritat.

D’una banda, la narració de l’Ascensió de Jesús a la dreta del Pare explicita la nova realitat del Crist ressuscitat. Ell és el Vivent, és a dir, el que viu amb Déu per sempre més, el que ha estat glorificat, el que ha estat enaltit, el que ha estat salvat de la mort per Déu, el que, definitivament, ha estat transfigurat com a primícia i primogènit d’una nova creació, i el que es manifestarà obertament amb la mateixa glòria de Déu al final de la Història i que nosaltres i tota la creació esperem.

D’altra banda, la narració de l’Ascensió també assenyala un abans i un després per als seus deixebles, a ells se’ls fa palesa l’absència de Jesús, però aquesta absència física de Jesús coincideix amb l’acompliment de la condició que fa possible la presència de l’Esperit, com els havia promès Jesús: “us convé que jo me’n vagi, perquè si no me’n vaig no vindrà a vosaltres l’Esperit; però si me’n vaig, us l’enviaré” (Jo 16,7). Hi ha una continuïtat i un lligam indestructibles entre la Pasqua de Jesús i el do de l’Esperit.

La festa de l’Ascensió és la festa que celebra la comunitat dels creients, en la que ens apleguem i donem gràcies a Déu, perquè ha glorificat Jesús, perquè en Ell ens ha donat també a nosaltres l’esperança d’una vida nova per sempre i, alhora, li donem gràcies pel nou temps que ens ha donat, que és el temps de l’església, el Temps de l’Esperit, el que ens assegura la presència del Crist “fins a la fi del món”, l’Esperit de Vida que un dia farà noves totes les coses, que és el que celebrarem el proper diumenge.

Anton Ramon Sastre

27 de maig 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

Dilluns, 29
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Casal Sant Ildefons: Jornada de ball country a Can Fàbregas

Dimarts, 30
Casal Sant Ildefons: jocs

Quarta i última sessió de Catequesi de Pasqua per a adults dirigida per Anton Ramon Sastre

Dijous, 1

Espai de reflexió per a pares i mares: "La pregària en família" a les 8 del vespre

Dissabte, 3

Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 4

Dia d'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

Celebració del Sagrament de la Unció dels Malalts a 1/4 de 2 del migdia

26 de maig 2017

Espai de reflexió per a pares i mares: "La pregària en família"

És una activitat organitzada des de la Catequesi Familiar per als pares i mares.

Tindrà lloc el proper dijous 1 de juny a les 8 del vespre. Comptarem amb la presència del Pare Prior de Montserrat, Ignasi Fossas.

Tot i ser un acte que organitza la Catequesi Familiar és obert a tothom i el nostre desig seria que moltes persones de la Comunitat hi participessin.

Tots hi som convidats.

25 de maig 2017

Celebració Comunitària del Sagrament de la Unció dels malalts

La celebració serà el proper diumenge 4 de juny Festa de la Pentecosta, en el marc de l’Eucaristia de les 13,15 del migdia. Ho anunciem amb temps perquè es puguin inscriure les persones interessades a la Secretaria de la Comunitat, la qual cosa pot fer qualsevol de nosaltres, familiar o no de qui vulgui rebre aquest sagrament, evitant així el desplaçament de persones amb mobilitat limitada.

24 de maig 2017

Campanya de recollida d'aliments per a la comunitat de Sant Paulí de Nola

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons us demana la vostra col·laboració.

Els moments en què vivim són difícils per a tots i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada.

Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat aliments o aportacions econòmiques

del 26 de maig fins el 19 de juny.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

23 de maig 2017

Concert de Primavera

El proper diumenge 28 de maig a les 6 de la tarda el Cor La Fontana de Barcelona, dirigit per Mercè Cano, la Coral Sant Ramon de Sant Ramon-La Segarra, dirigit per Anna Gascón i Cantabile Cor de Cambra d’Olot, dirigit per Joan Asin, ens oferiran junts a la nostra comunitat un Concert de Primavera. L’entrada és lliure.

22 de maig 2017

«Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat» (Papa Francesc)

Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia.

Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya, i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic.

Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar.

Tal com es diu en el document «Església, servidora dels pobres» (2015, n. 11), «és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme».

Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i que no deixin de pregar al bon Déu per «una pau cristiana i perpètua» del nostre poble.

Tarragona, 11 de maig de 2017

21 de maig 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“... i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà, i jo també estimaré i me li faré conèixer clarament” (Jo 14,21)

Parlar de l’altra vida, per a molts, és com parlar de ciència ficció. En general, la criatura humana viu en desconnexió amb l’altra vida i els motius poden ser la incredulitat, un cert temor, o bé una il•lusió fictícia més que real.

Els qui tenim la sort de tenir fe la vida futura no pot estar en contradicció de la vida del present, sinó que ha de ser una continuïtat no vers una fi, però sí vers una maduresa millor i infinitament més gran.

No ens ha de preocupar tant el com serà o el com arribar-hi, més aviat el com convivim amb els altres aquí, avui i demà. L’esperança ha de ser una virtut imprescindible en el nostre caminar, i aquesta ha d’anar acompanyada d’humilitat.

Acollim la promesa de l’esperit de la veritat, perquè som nosaltres els qui l’hem de conèixer ja que habita dins nostre i està en nosaltres. No ens podem sentir orfes en tant que l’estimem i guardem els seus manaments, i més quan reconeixem que hem estat estimats des de molt abans per Ell.

Si la terra és la llar de molts el cel és la llar de tots i de tothom, és el món nou on estem compromesos a lluitar i a viure, donant així una resposta d’aquesta raó de l’esperança que tenim. Fem-ho amb serenor i respecte, guardant neta la nostra consciència tal com ens ho demana Sant Pere a la carta d’avui.

Francesc Xavier de Dou

20 de maig 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 22
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 23
Casal Sant Ildefons: Ball contry i concurs de pastissos a l’Escola Nausica

Tercera sessió de la Catequesi de Pasqua que dirigeix Anton Ramon Sastre, a les 7 de la tarda

Dissabte, 27
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Celebració del Sagrament de la Confirmació a les 8 del vespre, presidida pel bisbe auxiliar Mons. Sebastià Taltavull

Diumenge, 28

Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

17 de maig 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 2 de juliol, a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

14 de maig 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

“Jo sóc el camí, la veritat i la vida”

L’Evangeli d’avui per mi és un cant a l’esperança, però a una esperança activa, no es tracta de confiar que creient en Déu i en Jesús ja ho tindrem tot, que tot se’ns resoldrà, no, jo hi veig una dosi molt gran de transmissió de coratge i valentia per estimar, seguir i imitar a Jesús, tot un ensenyament i una invitació a una vida diferent, a un veure i sentir la nostra existència més profunda, en definitiva, a una altra manera de ser i d’actuar, per canviar nosaltres i amb nosaltres tot el que ens envolta.

Jesús diu: Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Certament, per poc que creiem en Jesús, ja ens creiem que la seva experiència és camí veritable, veritat autèntica i vida plena. Però Jesús diu més, encara: “Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans”.

Per tant, si som capaços de creure de veritat en Ell, d’imitar-lo, serem capaços de fer les mateixes obres que Ell feia i, tot i que sembla molt agosarat, de fer-ne de més grans, encara. Això vol dir centrar la nostra vida en l’amor i, amb l’amor, al servei dels altres, com feu Jesús, sense discriminació, però sobretot al servei dels pobres, dels marginats, aturats, refugiats i tantes i tantes persones que necessiten qualsevol tipus d’ajuda, a vegades només que se’ls escolti, que estiguem al seu costat. I aquest actuar, amb pau i alegria interior perquè Jesús està al nostre costat, amb l’objectiu i convenciment de ser autèntiques pedres vives per construir un món millor per tots.

I a més, amb el nostre actuar hem de fer conèixer Jesús, se’ns ha de notar que som seguidors de Jesús, que ho fem units a Ell, en la confiança que no estem sols, que Ell està amb nosaltres, de manera que amb la nostra actitud hem de convidar, també, a seguir Jesús als qui no el coneixen o no hi creuen, com tantes i tantes persones hi ha que actuen amb amor i al servei dels altres però sense Jesús, sense creure en Jesús.

Com deia un pare escolapi resident a Moià, el pare Mateu, en la vetlla Pasqual d’aquest any a l’Estany, en la que es constatava la realitat actual al nostre país, ben diferent i contraposada al creixement del nombre de deixebles a què fa referència la lectura dels Fets dels Apòstols, ja que érem molt pocs els assistents, els cristians tenim Jesús que no ens deixa mai i, guiats per Ell, hem de manifestar i exterioritzar una alegria interior de manera que hauríem de fer qüestionar als no creients sobre ¿què els passa a aquests, què tenen de diferent, que actuen així i amb aquesta alegria?

Maite Cura

13 de maig 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 14
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 15
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 16
Casal Sant Ildefons: Xerrada : “La dona a través de l’art”, a càrrec de la Sra. Maribel Pendàs

Reunió del Consell Pastoral de la Parròquia a les 9 del vespre

Dimecres, 17

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 20
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 21

Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

12 de maig 2017

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat del mes de maig

Amb motiu dels 500 anys de la reforma protestant s’han organitzat diferents actes i conferències per posar de relleu el que ha estat des de les seves vessants bíbliques, culturals i artístiques. I en aquest marc cultural i artístic cal parlar de Johann Sebastian Bach, fervent protestant que va posar la seva música bàsicament al servei del culte. Ens ha semblat oportú exposar el que ha estat la cultura de Bach en la seva música sobretot religiosa. Serà Mn. Lluís Saumell qui ens en parlarà.

Us invitem, doncs, a l’assemblea del dilluns dia 15 de maig a les 8 del vespre als locals de la comunitat.

Us hi esperem a tots.

El Consell Pastoral

11 de maig 2017

La salut espiritual. Neurociència i qualitat mental La salut espiritual. Neurociència i qualitat mental

Aquest és el títol de l’últim llibre de Ramon Maria Nogués, editat per Fragmenta Editorial, que va ser presentat al CIC el novembre de l’any passat, i del que se n’han fet ressò molts i diferents mitjans de premsa, ràdio i televisió.

La salut espiritual forma part de la salut mental i, per tant, simplement de la salut. La recerca espiritual ha de ser un camí d’alliberament, de donar sentit a la vida, de proposar visions de la realitat que possibilitin les actuacions responsables de cadascú envers els altres, la societat humana i la preservació de la integritat de la Terra.

Aquesta perspectiva creativa de l’espiritualitat és possible i, fins i tot, urgent.

Aquest llibre aporta algunes reflexions a propòsit de la necessària, luxosa i enriquidora recerca de l’espiritualitat. Ho fa amb una referència clara a la neurobiologia, però sense que aquesta forma d’aproximació pretengui convertir-se en la referència central del món espiritual. La neurobiologia i l’espiritualitat són dos instruments excel·lents per conèixer i fer funcionar adequadament el món mental humà de manera que la persona pugui apreciar el goig de viure.


09 de maig 2017

III Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica

El Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona organitza aquest acte de proclamació i entrega del que, com a reconeixement per la tasca realitzada en el camp de la pastoral litúrgica, s’atorga a Mons. Víctor Sánchez Espinosa arquebisbe de Puebla (Mèxic).

Serà el proper dimecres dia 10 a les 6 de la tarda al saló d’actes del Seminari de Barcelona, carrer Diputació, 231.

Presentarà l’acte el Dr. Jaume Fontbona, president del CPL.

Intervenció del Dr. Gabriel Seguí, director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona: «La recepció de la reforma litúrgica a Llatinoamèrica i al Carib».

Clourà l’acte la intervenció de Mons. Víctor Sánchez Espinosa.

En acabar hi haurà un concert d’orgue amb una selecció d’obres de J.S. Bach, a càrrec de Ricard Rovirosa, doctorant a la Guildhall Scool of Music and Drama de Londres. Vespres solemnes a la capella del Seminari.

07 de maig 2017

Reflexions a la Paraula de Déu

En llegir l'Evangeli i contemplar el Crist, hi ha moments i coses de les que fa o diu, que no les entenc, o que desvetllen en mi un rebuig intens. Llavors li ho dic confiadament i serena, i em mantinc en silenci, ben segur que rebré més llum. I crec que no l'entenc, de vegades per la dificultat d'acceptar el seu missatge tan contrari a les nostres passions i desitjos terrenals, però d'altres pel significat que les seves expressions evoquen en una cultura com la nostra, tan diferent de la seva.

La paràbola del Bon Pastor és una d'aquestes coses. Ens planteja dues dificultats culturals. La primera, que en la nostra cultura industrial i ramadera, tots els amos veuen en els seus ramats una forma de guany i explotació econòmica, inclosos els més ecologistes. Ningú no hi treballa «perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jo. 10, 10). La segona rau en la imatge culturalment compartida del ramat i les ovelles, com éssers que no pensen per sí mateixos, dependents dels seus pastors, obedients i incapaços de decidir per si mateixos on anar i què fer.

Aquesta imatge xoca amb el valor que atorguem al «jo» (que no a l'ego) com a centre de consciència, de pensament propi i lliure, de decisió personal, d'autoestima, i d'identitat personal. Això, afegit a la praxis que durant anys i segles (diferent el Papa Francesc), els anomenats «pastors» de l'Església han exercit sobre els creients, tot considerant-nos incapaços de pensar i trobar camins per nosaltres mateixos, tot plegat ha acabat per fer la paràbola del Bon Pastor incòmoda per a molts creients.

Em conforta saber que els apòstols tampoc la van entendre: «Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava» (Joan, 10. 6) «Per això Jesús continuà» (10,7). I que bonic el que -en continuar- ens va transmetre! Ens va dir que la seva relació amb nosaltres és personal, amatent a la nostra identitat.

Per a ell som David, Dani, Maria, Laia, Alguer, etc...no «ovelles»: «Crida...cada una pel seu nom» (10, 3). Ens diu que el coneixement i la relació que estableix amb nosaltres és pregona, total, de comunicació i comunió plena, d'igualtat, com la que té amb el Pare!: «conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare» (10, 14-15).

Diu que la nostra relació amb ell és lliure, alimenta les nostres vides, i ens fa viure plenament: «Jo sóc la porta: els qui entrin per mi...podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges» (10,9) «perquè...tinguin vida, i en tinguin a desdir» (10, 10). Diu que ens estima i dóna la vida. Senyor, gràcies! Potser que, en comptes de «pastoral» se’n digués «acompanyament amatent».

Santiago Quijano

06 de maig 2017

La setmana dia a dia

Diumenge, 7
Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada de les Vocacions Nadiues

Dilluns, 8
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal Sarrià-Sant Gervasi a 2/4 de 10 del vespre als locals de la nostra Parròquia de Sant Ildefons

Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: Campionat de rummikub

Primera sessió de Catequesi de Pasqua per a adults dirigida per Anton Ramon Sastre

Dissabte, 13
Activitats de l'Esplai Sant Ildefons i de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 14
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Pasqua. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

05 de maig 2017

Catequesi d’adults - “La Pasqua de Jesús inaugurà el temps de l’Esperit”

De la presència de l’Esperit de Déu en la història ens en parlarà Anton Ramon Sastre els dimarts 9, 16, 23 i 30 d’aquest mes de maig, en trobades d’una hora de durada a partir de les 7 de la tarda, a la sala on celebrem les assemblees.

Sovint veiem el temps passat amb una certa nostàlgia, perquè tenim la tendència de pensar que aquella societat era millor que la nostra, però la realitat és que hem oblidat molts aspectes de com era llavors el dia a dia. Certament, el nostre temps ha canviat i continua sent un temps de canvi, un temps mogut, inestable, líquid com ens ha repetit Zigmunt Baumann, el pensador mort fa poques setmanes. Però és el nostre temps, és el nostre món, és la nostra societat, és la nostra cultura, i en tots aquests àmbits nosaltres som els actors principals, els que l’hem de construir, els que el podem transformar.

Per a nosaltres, cristians, el temps pasqual, aquest temps que va de la Creu a la Pentecosta, ens mostra simbòlicament la profunda realitat del nostre temps. Per a nosaltres és l’últim de tots els temps, és el temps de consolidació del regnat de Déu a la terra, és el temps que se’ns ha donat a tots els que hem optat per seguir Jesús. Hem de partir d’aquesta realitat singular, perquè el temps que ens toca viure qualifica històricament la nostra fe: el present és molt més definitiu que qualsevol altra novetat que puguem esperar d’un temps futur. Aquest temps nostre és un temps de gràcia.

El temps de Pasqua és el temps en el que l’Esperit de Déu omple l’univers. Ell pot fer que totes les coses siguin noves, fins i tot els nostres cors. Ell és la promesa que Jesús ens va fer i avui és el nostre Defensor, el que continua donant-nos força per ser fidels a Jesús. Nosaltres invoquem l’Esperit repetides vegades a les nostres celebracions i ell es fa present enmig de la comunitat; fa present d’una manera nova la mort i resurrecció de Crist; amb la seva força transforma l’església i ens fa comprendre, avui, que l’amor de Déu s’ha estès a tota la Humanitat.

Anton Ramon Sastre

03 de maig 2017

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La Celebració comunitària del Baptisme serà el proper diumenge 7 de maig, a les 12 del migdia.

El dissabte dia 6 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins del infants que s'han de batejar amb els responsables de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració del dia següent.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

02 de maig 2017

Espai Obert amb la participació de Mn. Lluís Saumell

El proper dissabte 6 de maig d’11 a 13 h. a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, c/ Roger de Llúria, 13, tindrà lloc una nova sessió del cicle 2016-2017 dedicat als 500 Anys de la Reforma de Luter. Implicacions històriques i religioses.

Elías Cortés, protestant i Lluís Saumell, catòlic, musicòlegs desenvoluparan el tema: Les “Cantates” de Bach, expressió de la pietat protestant al barroc.


01 de maig 2017

Mor Josep Guiu, fidel col·laborador de Mn. Joan Alemany des de 1955

El passat 19 d’abril va morir Josep Guiu, mà dreta de Mn. Alemany des que el 21 d’octubre de 1955 -com explica Roser Bofill en la conversa amb Mn. Alemany en el llibre “Església i País”- junts van anar a Sant Fost de Campcentelles, on Mn. Joan s’hi incorporava com a rector.

En el llibre Mn. Joan explica: “...em vaig presentar a Sant Fost acompanyat d’en Josep Guiu. Jo baixava molt a Barcelona per anar a Betània o al CIC i en Josep es quedava allà, visitava famílies i els malalts...”; i en Josep per la seva banda afegeix: “feia de majordom, de secretari, de campaner, resava el rosari, anava a fer les visites als malalts, els portava la llet i si calia fins i tot els escalfava el menjar”. Junts van fer una gran feina molt apreciada per la gent del poble i les autoritats.

La seva amistat i col·laboració va continuar a Sant Ildefons, on Mn. Joan va invitar-lo a ell i la seva esposa Núria Puget a fer-se càrrec de la gerència de la comunitat i la parròquia, la qual cosa comportava viure a la casa parroquial. Ho van acceptar i van ser fidels a aquest compromís durant 32 anys, de 1970 a 2002 en arribar-los el temps de la jubilació. La vinculació exclusiva de tots dos a la comunitat va ser absoluta i molt profitosa.

En Josep va ser un home de fe sense fissures que amb la seva bonhomia i empatia va guanyar-se l’afecte de tothom, com va quedar palès diumenge passat amb la nombrosa assistència a la missa de comiat.

Acompanyem de tot cor en el seu dol la seva esposa Núria, les seves filles Eulàlia, Montserrat i Maria del Mar i els seus néts i familiars. Descansi en pau.