Catequesi d’adults - “La Pasqua de Jesús inaugurà el temps de l’Esperit”

De la presència de l’Esperit de Déu en la història ens en parlarà Anton Ramon Sastre els dimarts 9, 16, 23 i 30 d’aquest mes de maig, en trobades d’una hora de durada a partir de les 7 de la tarda, a la sala on celebrem les assemblees.

Sovint veiem el temps passat amb una certa nostàlgia, perquè tenim la tendència de pensar que aquella societat era millor que la nostra, però la realitat és que hem oblidat molts aspectes de com era llavors el dia a dia. Certament, el nostre temps ha canviat i continua sent un temps de canvi, un temps mogut, inestable, líquid com ens ha repetit Zigmunt Baumann, el pensador mort fa poques setmanes. Però és el nostre temps, és el nostre món, és la nostra societat, és la nostra cultura, i en tots aquests àmbits nosaltres som els actors principals, els que l’hem de construir, els que el podem transformar.

Per a nosaltres, cristians, el temps pasqual, aquest temps que va de la Creu a la Pentecosta, ens mostra simbòlicament la profunda realitat del nostre temps. Per a nosaltres és l’últim de tots els temps, és el temps de consolidació del regnat de Déu a la terra, és el temps que se’ns ha donat a tots els que hem optat per seguir Jesús. Hem de partir d’aquesta realitat singular, perquè el temps que ens toca viure qualifica històricament la nostra fe: el present és molt més definitiu que qualsevol altra novetat que puguem esperar d’un temps futur. Aquest temps nostre és un temps de gràcia.

El temps de Pasqua és el temps en el que l’Esperit de Déu omple l’univers. Ell pot fer que totes les coses siguin noves, fins i tot els nostres cors. Ell és la promesa que Jesús ens va fer i avui és el nostre Defensor, el que continua donant-nos força per ser fidels a Jesús. Nosaltres invoquem l’Esperit repetides vegades a les nostres celebracions i ell es fa present enmig de la comunitat; fa present d’una manera nova la mort i resurrecció de Crist; amb la seva força transforma l’església i ens fa comprendre, avui, que l’amor de Déu s’ha estès a tota la Humanitat.

Anton Ramon Sastre