Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

Han estat, doncs, una benedicció les paraules del bisbe de Roma, que ens ha recordat que l’autèntic bé el trobarem quan siguem conscients que hem estat creats per dur a terme una missió: estimar i respectar, tant personalment com institucionalment, la dignitat de les persones.

El pas del papa Lleó per casa nostra ens ha deixat imatges de gran bellesa que formaran part de la història del nostre país. Potser la més espectacular, però ni de bon tros l’única, ha estat la benedicció de la torre de Jesucrist. Ara bé, personalment, les imatges més emotives són aquelles en què abraça dues dones que estan a la presó. També és impactant comprovar com el bisbe de Roma sap escoltar i sap respondre a les qüestions que li han formulat els joves a l’Estadi Lluís Companys o els representants d’institucions socials a la parròquia de Sant Agustí.

Cal agrair-li que, com a pelegrí, s’hagi posat als peus de la Mare de Déu de Montserrat, tal com han fet tantes vegades els catòlics catalans, i que hagi reconegut que l’Abadia de Montserrat ha estat un lloc d’acollida per a tothom.

La visita del bisbe de Roma té, per damunt de qualsevol altra consideració, un gran significat eclesial. El Papa és qui presideix en la caritat totes les esglésies esteses d’Orient a Occident. Rebre el successor de Pere significa acollir i abraçar totes les esglésies que formem part de l’Església catòlica.

Com ens recordava Manuel Manuelles en la darrera trobada de la comunitat, l’Església catalana tradicionalment ha tingut una vocació de romanitat (encara que no sempre hagi estat ben compresa per Roma). Amb aquesta visita s’ha mantingut fidel a aquesta tradició.

És molt significativa la pregària del bisbe de Roma davant del sepulcre de santa Eulàlia. Aquell qui, com a successor del primer dels apòstols, porta la sol·licitud de tots els catòlics d’arreu, prega per l’Església que fa camí a Barcelona, meravellosament significada per la màrtir Eulàlia.

En acabar aquest escrit, fet a correcuita, ja hi haurà temps per reflexionar-hi més a fons. Ara només vull recordar que el viatge del Pontífex ens ha deixat belles imatges, algunes d’entranyables i d’altres, pel meu gust, excessives. Però allò que de veritat és important és el missatge que ens ha transmès. Correm el perill d’aplaudir el Papa però no escoltar-lo, i algunes d’aquestes paraules han estat pronunciades en català.

La visita del Papa ha estat una benedicció.

Josep m Jubany