El més llegit del mes
21 de desembre 2025
Reflexions a la Paraula de Déu

Us heu passejat per Barcelona aquests dies previs a Nadal? No sé si en altres ciutats de Catalunya passa el mateix, però en veure els llums de Nadal de la nostra ciutat, constato que ha desaparegut -ja totalment – qualsevol senyal o referència al naixement del Crist. I, precisament, avui les lectures ens parlen d’un senyal potent de la vinguda de Jesús. Isaïes i Mateu ens diuen que «la noia (la verge) tindrà un fill i li posaran Emmanuel que vol dir ‘Déu-és-amb-nosaltres’» (Is. 7,14, i Mt.1,24). Resulta que aquest senyal que ens farà present i viu el Nadal, és que el nen que naixerà serà l’Emmanuel.
Aquest senyal, sens dubte, és més pregon i potent que uns llums de Nadal als carrers, amb àngels, mags d’orient, o pessebres del naixement, evocant els relats de la infància de Jesús, construïts per Mateu i Lluc, amb finalitat catequètica. Però, on és aquest senyal tan potent? Sovint no sembla que el veiem enlloc. Tal vegada és que estem mirant cap en fora... quan, de ser-hi, comença per ser-hi dins nostre.
Sempre, però particularment en el moment present, tan convuls i en procés de desintegració de tantes coses, és bo preguntar-nos si realment els cristians som senyals vius que «Déu és amb nosaltres». Que difícil ens està resultant ser irradiadors de l’Emmanuel, de forma senzilla, humil, no pas cridanera, però real i potent!
El salm ens dona una pista per discernir un camí, que ho fa possible. Un camí que podem compartir amb tots els «cercadors sincers que busquen Déu, l’Amor, la Justícia, la Veritat...», siguin de la tradició que siguin (o sense tradició, o fins i tot agnòstics, o «a-teus» de tantes formes tergiversades de Déu que ens n’hem fet, i ens fem, al llarg de la història, (formes acomodades als nostres interessos i desitjos personals, grupals, polítics...). Aquesta pista que ve expressada en llenguatge bíblic (el Salm 23, 3-4), diu: «Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al recinte sagrat?» Qui pot trobar Déu?. I el salm continua: «El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos».
Tenim el cor sincer, o ens autoenganyem fàcilment? Som ben lliures, o sovint adorem i sacrifiquem la nostra vida a déus falsos com el poder, els diners, o els plaers...? I és tan fàcil autoenganyar-nos! Perquè poder, diners, i plaers són bons i necessaris per a la vida, per créixer, per arribar a ser persones, per sentir l’alegria de viure, per estimar Déu i els altres. I tanmateix, els fem destructius quan els idolatrem!
Santiago Quijano


1 comentari
Potser el teu text, amic Santi, transmet una mica més de tristesa i pessimisme (potser només es retrobament i reflexió interior)... del que "toca".
Estat laic, cerca d'atracció "luminosa" i superficial, que porta alegria temporal (que ja està bé) que no a la felicitat... tendència encara creixent a la individualitat (mal entesa al meu criteri), por a la llibertat (ara que podem triar... ostres amb lo fàcil que era anar a missa i resar a cops de creu o obeïr cegament els pares, o ésser una mestressa de casa encara que et maltractessin-).
El bon ús de la llibertat individual aquest és el nou paradigme. I no confondre la individualitat amb l'individualisme ... i no confondre el "no necessito de ningú" amb el "m'estimo més està sol que ben acompanyat però d'altres que no som com jo - que rau en les arrels de l'inconscient més profund de molt de nosaltres -
I, tot i que no fan soroll, molt són els grans i joves solidaris, generosos, bondadosos... però, normalment, silenciosos. A mi em resulta poc rellevant si l'etiqueta és de cristians o catòlics (no hi entenc d'això) ... jo els vull solidaris, generosos, bondadosos i coratjosos. Jo tinc moooolta esperança en les properes generacions. No els entendré del tot, però sí entendré si contribueixen o no a un mon millor i per això, jo, els jutjaré i els hi donaré "feedback".
Ah i el mon, no s'acaba els carrers de Barcelona. De fet perquè molts de fora "millorin" nosaltres hem d'empitjorar en "comoditats". Altra cosa és si millorem com a persones... amb aquestes petites o no tan petites pèrdues...
Potser entre la infinitat generositat i els murs... alguns com jo (cobards en bona mesura) lluitem per trobar-hi un procés de millora continu per a tota la humanitat sostenible; i sostenible també per a nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada