SANT ILDEFONS

El propers dimecres 17, a les 12 del migdia, i divendres 19, a les 8 del vespre, tindrà lloc les celebracions del Perdó a la nostra comunitat. Per tal de preparar-les, es proposa els següents punts de reflexió:

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu  Mt 24,37-44 (evangeli del 1er Diumenge d’Advent)

1. Quan vindrà el Fill de l'home, passarà com en temps de Noè

Els dies abans del diluvi, tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l'arca. No s'havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se'ls endugué a tots.

Jesús fa una crida perquè estiguem atents als esdeveniments que passen i a les persones que tenim al nostre voltant.

a) En temps de Noè s’acostava el diluvi. Nosaltres som conscients que ens trobem immersos en un canvi climàtic? Hem modificat els nostres hàbits de conducta per col·laborar a pal·liar-ne els efectes?

b) Procurem estar informats de les realitats de pobresa, sofriment, soledat, etc., en què viuen persones que són a prop nostre? Procurem ajudar-les, o només ens preocupem d’allò que ens afecta personalment?

c) Eduquem els nostres fills i nets en un esperit crític, fent-los adonar del que hi ha de bo i de dolent en la nostra societat? O això no ho comentem mai?

2. Si hi hagués dos homes plegats al camp, potser l'un seria pres i l'altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l'una seria presa i l'altra deixada

Jesús ens recorda que cadascú és responsable personal dels seus actes.

a) Guerra, crispació, hostilitats… són realitats que, malauradament, hi ha en la nostra societat. Soc conscient que amb la meva conducta personal alimento aquestes realitats? M’esforço per posar pau en el meu entorn? Busco la reconciliació amb aquells amb qui m’he barallat? Exerceixo el diàleg, o em costa escoltar criteris diferents dels meus?

b) Assumeixo i em responsabilitzo de tots els meus actes? O, quan alguna cosa no surt bé, tendeixo a culpar els companys o la família? Soc crític amb mi mateix i reconec els meus pecats, o soc indulgent amb mi i molt sever en el judici cap als altres?

3. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor

Jesús fa una vibrant crida perquè estiguem en actitud de vetlla. Déu, per mitjà de la Paraula, dels esdeveniments i de les persones, ens parla contínuament; cal que estiguem en actitud d’escolta, que no anem distrets.

a) Prego amb sinceritat cada dia, demanant a Déu que em faci reconèixer els signes dels temps per mitjà dels quals Ell em parla?

b) Demano al Senyor, abans de prendre decisions importants, que m’ajudi a discernir per tal de fer sempre la seva voluntat?

c) Vetllo sobre mi mateix, reconeixent amb honradesa de cor els meus pecats, i demano a Déu el seu perdó i que faci renéixer en mi la flama del seu Esperit perquè em mantingui fidel al seu amor?

4. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada

L’Evangeli acaba amb una gran esperança: el Senyor tornarà. El mal serà vençut; hi haurà un cel nou i una terra nova. Estem finalitzant l’Any Jubilar: el difunt papa Francesc ens ha recordat que l’esperança no defrauda.

a) El papa Francesc, en la butlla de convocatòria del jubileu, recordava que l’esperança, juntament amb la fe i la caritat, forma el tríptic de les virtuts teologals, que expressen l’essència de la vida cristiana. En el seu dinamisme inseparable, l’esperança és la que assenyala l’orientació, indica la direcció i la finalitat de l’existència cristiana. Vivim veritablement esperançats, o ens deixem endur pel pessimisme i la idea que “no hi ha res a fer”?

b) Amb la meva vida, ajudo a revifar l’esperança en aquells que viuen desconcertats, desesperançats, sense aspirar a res? Crec que el nostre món no té la darrera paraula? Crec en la vida eterna? I soc conseqüent amb aquest creença?