SANT ILDEFONS

Senyor, ensenya’ns a ser més misericordiosos

Les lectures d’aquest diumenge ens fan arribar un missatge clar i contundent, lluny d’equívocs o de dubtoses interpretacions; diuen el que diuen, tant si ens agrada com si no. Hi trobem una dura amonestació a la gent que vivim tranquils, gaudint d’una vida plàcida, sense voler veure una part important de la humanitat que pateix i conviu amb les calamitats i el dolor.

El profeta Amós, a la primera lectura, ens fa un advertiment sever quan diu: “Ai dels que viviu tranquils,.... i us creieu segurs, ... vosaltres sereu els primers en les files dels deportats.”

El salm 145 és com un bàlsam que ens rebaixa la tensió, perquè ens diu “el Senyor és compassiu i benigne, lent per el càstig i gran en l’amor,...” això sí que ens agrada sentir-ho!

Pau, a la primera carta a Timoteu, també ens fa una advertència, però més amable i en positiu;  convida el poble i a tots nosaltres a “cercar el bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència i la dolcesa...” Acaba fent una professió de fe que és una declaració de la grandesa del Senyor,...que habita en una llum inaccessible...” i acaba dient: “A Ell l’honor i el poder per sempre. Amén”

L’Evangeli ens relata paràbola del “ric i  Llàtzer”. És un relat molt dur, que ens espanta i ens interpel·la. A vegades, no volem pensar en Llàtzer o no el volem veure, perquè ens inquieta, però, en el fons, tots sabem que Llàtzer és aquí, al costat nostre, i ens demana misericòrdia i generositat. Volem creure que algú altre se n’ha d’ocupar: l’Estat, Càritas, la seva família, una ONG... Nosaltres ens justifiquem pensant que ja fem “algunes obres de caritat”; però, de veritat, és tot el que podem fer? O potser podríem fer una mica més? No cal que rumiem gaire, segur que prop nostre hi ha moltes persones que necessiten la nostra ajuda, comprensió i afecte, són el nostre Llàtzer, siguem ben generosos!

Jesús, ajuda’ns a ser compassius com tu ens vas ensenyar, i a posar el nostre gra de sorra en la construcció del teu Regne de fraternitat i amor. 

Àngels Vilaró