SANT ILDEFONS

Avui ens trobem amb un Jesús que sembla que doni normes de bona educació o, dit en paraules més modernes, que doni normes protocol·làries. No sé com els devien sonar les paraules de Jesús als comensals d'aquell convit i com sonarien avui les seves paraules, amb aquest afany desmesurat que hi ha de ser ben vist i de sortir a la foto. Si no surts a la foto no ets ningú.

Això que dissortadament passa en el nostre món seria penós que passés en el si de les comunitats cristianes. Per això són admirables les persones que fan la seva tasca des de l'anonimat, sense buscar protagonisme i sense pretensions d'enlluernar.

Aquestes actituds prepotents topen frontalment amb la proposta de Jesús. Quan algú et convida a dinar, no et posis al primer lloc. Jesús ens convida a no fer el ridícul i a situar-nos en un lloc discret. Que bonics són els consells de la primera lectura: "fill meu, si ets ric sigues humil, seràs més estimat que el qui dona esplèndidament”. De fet Jesús es posa al darrer lloc tal com diu a la carta als Filipencs "el qui era de condició divina es va fer no res prenent la condició d'esclau". La paràbola de l'evangeli ja ens diu que serà el cap de casa el qui col·locarà cada convidat al lloc que li pertoca, amb una clara al·lusió a Déu Pare que posarà cada ú al seu lloc. Aniria bé d' insistir en les darreres paraules de l'evangeli.

Els anys posteriors al Concili, es parlava molt de l’opció pels pobres i la teologia de l'alliberament estava ben viva i es preveia una nova sensibilitat en l'Església. Dissortadament, les coses han canviat molt. Alguns van pensar que l'opció preferencial pels pobres era un llenguatge perillós, inventant pels teòlegs de l’alliberament, quan l'opció pels pobres surt del fons del cor de Jesús.

Els seguidors de Jesús hem de sentir-nos cridats a perllongar el seu estil de vida, fer gestos sense esperar res a canvi. El llenguatge de la gratuïtat ens resulta estrany i incomprensible en la nostra civilització. Res no és de franc.

Tots tenim molt clar qui són els pobres d'avui més enllà dels vergonyants, que sempre en tindrem, Hi ha els nous pobres que tots tenim al cap i sabem quins són els greus problemes en els quals es debat la nostra societat. Dit en paraules del papa Francesc, cal anar a les perifèries geogràfiques o culturals, i l`Església ha d'estar oberta a aquests nous reptes del món d'avui; i cadascú de nosaltres, a nivell personal, ha de ser responsable davant de les situacions presents. Estimar ens obliga a no passar de llarg davant del qui ens necessita. Que Jesús, que es va donar de franc, ens motivi a nosaltres a fer el mateix.

Lluís Saumell