SANT ILDEFONS

Rerum Novarum

31- (...) Finalment, allò que pot fer un home adult amb plena força i consciència no es pot exigir a una dona ni a un infant. De fet, cal tenir molta cura amb els nens, no sigui que entrin a les fàbriques abans que l’edat hagi enfortit prou el seu cos, intel·lecte i ànima, perquè quan la força esclata a la infància, com a les herbes tendres, l’activitat precoç la consumeix ja que la constitució infantil podria arribar a destruir-se del tot.

Fratelli Tutti

23. De manera semblant, l’organització de les societats arreu del món encara està lluny de reflectir clarament que les dones tenen exactament la mateixa dignitat i els mateixos drets que els homes. S’afirma alguna cosa amb paraules, però les decisions i la realitat tenen un altre missatge. És un fet que les dones són doblement pobres perquè pateixen situacions d’exclusió, maltractament i violència, i sovint es troben amb menys possibilitats de defensar els seus drets.

Comentari

Les dues encícliques estan preocupades per la situació de les dones, sobretot pel que fa als seus drets socials i laborals, perquè s moltes vegades no se’ls respecta i la igualtat efectiva queda lluny. Però això sí, cada una ho mira d’una manera molt diferent, i això té molt a veure amb quan van ser escrites.

Rerum Novarum va publicar-se en uns temps on la dona tenia un paper molt clar i tradicional: era la que s’encarregava de la casa, de criar els fills i de mantenir tot a lloc. També se la veia com la guardiana de la salut i la moral familiar. Aquesta manera de veure les dones, evidentment, les deixava fora de molts altres àmbits, perquè es pensava que això de cuidar la casa i la família era “el natural” i així garantien la seva dignitat. I clar, tot i que es parla de protegir les dones, en realitat ho fan dins d’aquest esquema que no fa altra cosa que mantenir les desigualtats i no qüestionar com es reparteixen les tasques. El seu missatge es centra en protegir els més vulnerables, com dones i nens, dins d’una societat tradicional.

Fratelli Tutti, però, agafa un altre to. El papa Francesc no s’està de denunciar la discriminació, l’exclusió i la violència que encara pateixen avui moltes dones. No només demana que se les protegeixi, sinó que exigeix una igualtat real, no només de paraules. També denuncia que moltes vegades les societats diuen que volen igualtat, però a la pràctica no fan poca cosa per aconseguir-la. I afegeix que les dones pobres pateixen doblement: per ser dones i perquè la seva situació econòmica les fa encara més vulnerables i sense gaire oportunitats.

L’encíclica crida a fer un canvi de veritat, perquè s’ha de posar al dia la manera de pensar que encara tenim massa limitada sobre el paper de la dona a la societat. Vol que canviïn les estructuras i les pràctiques que alimenten la desigualtat, i posa en primer lloc l’empoderament de les dones com a clau per assolir justícia social. Parla d’una fraternitat que és per a tothom, que respecta la dignitat de cadascú sense fer distincions.

En resum, el que veiem és que Rerum Novarum reflecteix un estil molt patriarcal i centrat en l’home, molt del segle XIX, mentre que Fratelli Tutti trenca amb això i beu de les idees més modernes del feminisme, obrint un camí més just i igualitari per a les dones dins la doctrina de l’Església. Aquest canvi no només reflecteix com ha anat evolucionant el pensament dins l’Església, sinó que també ens fa veure que encara queda molta feina per fer per respectar de debò la dignitat i els drets de les dones, deixant enrere qualsevol forma d’exclusió o discriminació. I, pensant-hi bé en això, l’Església encara podria ser més clara i fer més visible aquest compromís dins les seves pròpies estructures per tenir més força profètica i major credibilitat en aquest tema.