SANT ILDEFONS

5- Desigualtats socials

Rerum Novarum

13. Establim en primer lloc que ha de ser respectada la condició humana i que no es poden eliminar les desigualtats socials. Els socialistes ho pretenen, és veritat, però tot és il·lusòria temptativa contra la natura de les coses. Hi ha per naturalesa entre els homes moltes i grans diferències: no són iguals els talents de tothom, ni l’habilitat, ni la salut, ni ho són les forces; i de la inevitable diferència d’aquestes coses brolla espontàniament la diferència en les condicions socials. I això és avantatjós tant per als individus com per a la societat , perquè la vida social requereix diverses aptituds i diferents rols, i l'impuls principal que mou els homes a exercir aquests rols és la desigualtat d'estatus.

Fratelli Tutti:

22. Moltes vegades es percep que, de fet, els drets humans no són iguals per a tothom. El respecte d’aquests drets és condició prèvia per al mateix desenvolupament social i econòmic d’un país. Quan es respecta la dignitat de l’home i els seus drets són reconeguts i tutelats, floreix també la creativitat i l’enginy i la personalitat humana pot desplegar les seves múltiples iniciatives a favor del bé comú. Però observant amb atenció les nostres societats contemporànies, trobem nombroses contradiccions que ens porten a preguntar-nos si veritablement la igual dignitat de tots els éssers humans, proclamada solemnement fa 70 anys, és reconeguda, respectada, protegida i promoguda en totes les circumstàncies. Al món d’avui persisteixen nombroses formes d’injustícia, alimentades per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els beneficis, que no dubta a explotar, descartar i fins i tot matar l’home. Mentre una part de la humanitat viu en opulència, una altra part veu la seva pròpia dignitat ignorada, menyspreada o trepitjada, i els seus drets fonamentals ignorats o violats. Què diu això sobre la igualtat de drets fonamentada en la mateixa dignitat humana?

Comentaris

Rerum Novarum i Fratelli Tutti parlen sobre com la societat i l’origen de cadascú influeix en la vida de les persones. Les dues encícliques situen la dignitat humana al centre, i reconeixen que hi ha problemes, injustícies i patiments en la societat , però ho enfoquen des de punts de vista diferents.

Rerum Novarum destaca que les diferències entre les persones, com el talent, la sort o les condicions en què viuen, són inevitables. L’encíclica avisa que intentar fer tothom igual totalment és un ideal utòpic i defensava que hem d’acceptar els límits humans. Critica idees com el socialisme, que volen una societat sense desigualtats. Aquesta visió pot acabar mantenint estructures que oprimeixen perquè accepta la pobresa i el sofriment com a condicions humanes ineludibles. Aquest pensament resultat limitant si ho mirem des de la perspectiva d’alliberament social.

En canvi, Fratelli Tutti diu que no podem permetre que aquestes diferències justifiquin que uns tinguin drets i dignitat i altres no. Reclama que la igualtat sigui real i denuncia la sovint negació pràctica. Critica els sistemes econòmics i socials que exclouen gent, i diu que no n’hi ha prou amb dir que tothom és igual, sinó que cal que sigui així de debò. Aquesta encíclica fa una crida perquè ens impliquem de veritat pels més oprimits, i, en general, representa un salt cap a una Església més compromesa amb la transformació d’estructures injustes.

En resum, Rerum Novarum té una mirada més conservadora, acceptant que la permanència de les desigualtats i limitant la intervenció a la defensa de cert certs drets. Fratelli Tutti, en canvi, aposta per una postura més compromesa, amb l’Església i la societat tenint un paper més actiu per garantir la dignitat per a tothom.