“Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses”
Així, la primera lectura, del Llibre de la Saviesa, quan diu “el teu poble ja esperava aquella nit (de la fugida d’Egipte) que salvaria els justos i destruiria els enemics”, fa palès que el poble tenia fe, confiava que Déu el salvaria.
La segona lectura, de la carta als Hebreus, defineix la fe quan diu “la fe és posseir anticipadament allò que esperem”, i, tot seguit, explicita dos testimonis de fe: Abraham que, gràcies a la fe, va obeir Déu i d’ell, que ja era a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar; i Sara, que era estèril i li havia passat l’edat, gràcies a la fe, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge.
I l’Evangeli de Lluc, ens descriu com, Jesús, que sabia que seguir-lo no era fàcil i que serien pocs els qui li serien fidels fins al final, fa una crida a la vigilància, a estar atents, diu: “estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”. I també : “Veneu els vostres béns i doneu els diners com almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi, allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor” .
La crida de Jesús a la vigilància ens ha d’ajudar a nosaltres a despertar de la indiferència, la passivitat i la manera rutinària en què, amb freqüència, vivim la nostra fe.
Per viure vigilants necessitem redescobrir la nostra fe constantment, conèixer-la amb més profunditat i confrontar-la amb les diferents actituds que es poden adoptar a la vida. Agrair la nostra fe i tractar de viure-la amb totes les conseqüències.
D’aquesta manera la fe serà la llum que inspirarà els nostres criteris d’actuació, la força que impulsarà el nostre compromís amb Jesús i, per tant, el nostre compromís en construir una societat més humana i justa, on hi puguin viure dignament totes les persones, respectant-se els drets iguals de tots els éssers humans. La fe ha de ser l’esperança que ens animarà en la nostra manera de viure el dia a dia i a posar en pràctica el nostre compromís amb Jesús i, per tant, amb tots els nostres germans, amb tots els essers humans; ens empenyarà a no quedar-nos de braços creuats, pensant que nosaltres no podem fer res davant les injustícies, davant la quantitat de persones que viuen de manera indigna, sense el més essencial, sense sostre..., i prendre plena consciència que sí que hi podem fer; i no solament hi podem fer, sinó que estem obligats a fer.
Aprofitem els dies que ens queden del mes d’agost per reflexionar-hi i carregar-nos de força per actuar en la forma que Jesús espera de nosaltres.
Maite Cura Grané
Clicant aquí s'enllança amb l'entrevista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada