Rerum Novarum
19. Aquells que contemplen la divinitat d’aquest exemple, ho entenen més fàcilment: la veritable dignitat i excel·lència de l’ésser humà rau en allò moral, és a dir, en la virtut; que la virtut és patrimoni comú de tots els mortals, assequible per igual a alts i baixos, a rics i pobres; i que res més que virtuts i mèrits, allà on es trobin, seran recompensa de la felicitat eterna.
De fet, la mateixa voluntat de Déu sembla més inclinada al costat dels afligits, ja que Jesucrist anomena feliços als pobres, convida amorosament a que s’apropin a Ell, font de consol, tots els que pateixen i ploren, i abraça amb particular caritat els més humils i els vexats pel greuge.
Coneixent aquestes coses, l'esperit inflat dels afortunats es baixa fàcilment, i l'humil s'exalta en els afligits; uns s'inclinen cap a la benevolència, els altres cap a la modèstia. Així, el passional allunyament de la supèrbia es farà més curt i s’aconseguirà sense dificultats que les voluntats d’una i altra classe, unides amistosament les mans, s’uneixin també entre si.
Fratelli Tutti
217. La pau social és difícil, artesanal. Seria més fàcil restringir llibertats i diferències amb una mica d’astúcia i alguns recursos. Però aquesta pau seria superficial i fràgil, no pas fruit d’una cultura de l’encontre que la sostingui.
Integrar els diferents és molt més difícil i lent, però és la garantia d’una pau real i sòlida. Això no s’aconsegueix agrupant només els purs, perquè fins i tot les persones que puguin ser qüestionades pels seus errors , tenen alguna cosa a aportar que no s’ha de perdre.
Tampoc es tracta d’una pau que neix de silenciar les reivindicacions socials o d’evitar que “facin soroll”, ja que no és un consens de despatx ni una efímera pau per a una minoria feliç.
El que val és generar processos d’encontre, processos que construeixin un poble que sap acollir les diferències.
Armem els nostres fills amb les armes del diàleg! Ensenyem-los la bona batalla de l’encontre!
Comentari
Tot i que la idea de la “cultura de l’encontre” es desenvolupa més clarament a Fratelli Tutti, aquest esperit de diàleg, reconciliació i respecte ja es pot captar a Rerum Novarum. El papa Lleó XIII ja animava a què patrons i treballadors col·laboressin i s’entenguessin per evitar conflictes i viure en harmonia. Aquesta mirada de construir ponts basats en el respecte i la convivència és com la primera pedra del que més tard es coneixerà com la « cultura de l’encontre».
Les dues encícliques, amb llenguatges i maneres diferents, connecten amb una crida que ve de l’Evangeli: la crida a viure la dignitat de cada persona, feta a imatge de Déu, i això ens obliga a tenir relacions basades en la solidaritat, la justícia i l’amor cap als altres. Jesús ens va ensenyar que la pau de veritat no s’aconsegueix imposant la uniformitat ni limitant les llibertats, sinó obrint-nos a la diversitat i acceptant els altres com a part de la nostra família humana.
En aquest sentit, Fratelli Tutti critica qui intenta arreglar els problemes socials restringint les llibertats de les persones o dels grups. Aquest control no porta pau, sinó uniformitat forçada, i així es perd la dignitat i la llibertat de cadascú. Per això, el papa Francesc aposta per una pau que neix de la cultura de l’encontre: un camí fet de diàleg, escolta activa i acompanyament, que permet viure junts respectant les diferències i reconeixent en cada persona una dignitat inviolable.
Aquest enfocament agafa la idea que ja estava a Rerum Novarum, però l’obre cap a un horitzó més gran i actual, on la fraternitat és acceptar profundament el que és diferent, i on la pau es construeix amb justícia i cura mútua, no amb control ni dominació.
En resum, les dues encícliques ens conviden a deixar enrere les divisions i a construir relacions humanes que tinguin la dignitat, la solidaritat i la justícia com a fonaments. Ho fan des de la seva època, però sempre impulsades per aquest esperit evangèlic que demana una cultura de l’encontre de veritat, que respecti la llibertat i celebri la riquesa de la diferència.
Clicant aquí s'enllança amb l'entrevista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada