SANT ILDEFONS

Un text difícil de la part central de l’evangeli llucà ens condueix al sentit de la creu. Cal recordar que l’ancià Simeó, quan Jesús fou presentat al temple, va dir a la seva mare: “aquest noi serà signe de contradicció, de que a Israel molts caiguin i s’aixequin, serà una senyera combatuda” (Lc 2, 35). També Jesús en una ocasió va dir als seus deixebles: “he vingut a calar foc a la terra. Com voldria veure-la cremar! No he vingut a portar la pau al món sinó la guerra”. Ell mateix va passar per aquest baptisme de foc en la seva passió i mort, per la salvació del món.

Sant Pau als Efesos 2-14, diu: “la pau que Ell porta no és pas falsa pau, portada a qualsevol preu. No és un conformisme amb la injustícia, la violència, l’egoisme o el desamor.” Menys encara amb la comoditat i la mentida. Tampoc amb la pau que sovint dona el món, que sí que és falsa. Ho comprovem més que mai en els nostres dies.

Per obtenir la pau vera, falta una guerra contra el mal, una confrontació entre la llum i les tenebres. Aquesta és la violència que ha de patir el Regne de Déu per aconseguir-ho.

El seguiment de Jesús comporta la incomoditat d’aquesta lluita per a aquells que volen ser cristians. Seguiment que exigeix unes actituds de tots els seus seguidors i que requereix un plus de fortalesa per mantenir-les personalment i col·lectivament en el compromís del nostre bateig. És fàcil llençar la tovallola, si el nostre esperit és feble per diversos motius; potser perquè ens deixem arrossegar per la inèrcia d’un món de falses llums que ens duen per camins que no són pas els de l’amor, de la pau, sinó tot el contrari, els de les tenebres.

Potser hem de buscar una sanació, una cura urgent que inflami plenament l’esperit amb majúscules. Com a cristians, hem de fer possible que el nostre món d’avui faci un tomb a la pau, a l’amor, a la germanor de pobles i nacions, de respecte. Si no és així la nostra conducta no té cap força innovadora i la guerra o la lluita pel bé està perduda. Hem rebut un món per generacions successives, però ara el camí l’hem de fer nosaltres. Preguntem sovint al Senyor: Senyor, què voleu de mi? Què voleu que faci? Donar la culpa als altres de tot és el que no és llum vers la pau, és contribuir a les forces del mal, en nosaltres i en el món. Pensem-hi.

Francesc Xavier de Dou