SANT ILDEFONS

1.Abram cregué en el Senyor...(Gen. 15, 6) En el relat del Gènesi, quan Déu promet a Abram que la seva descendència serà nombrosa com les estrelles del cel, Abram cregué en el Senyor, tot i que (si més no, en la traducció emprada en la litúrgia d’avui) sembla que tingué algun dubte, quan li demanà: Quina garantia em doneu, Senyor? Però va creure en ell i confià en la seva paraula. Als creients, sovint ens passa igual. Mirant Abram, podem riure’ns amb comprensió de nosaltres mateixos, abraçar-nos en els nostres dubtes, i confiar.

2. Busqueu la meva presència (salm 26, 1) ...però, de quina presència ens parla el salmista? La del Déu punitiu i escodrinyador que durant molts anys hem viscut i patit? Aquesta és una presència destructiva, de la qual convé fugir ben lluny. Es tracta de la presència del Pare (que ens revelà el Crist segles després), ben diferent. Sentir la presència d’algú que m’il·lumina i em salva, com diu el salmista, és sentir algú al nostre costat, amatent, silenciós, que ens mira sense constrènyer-nos ni ofegar-nos, curós de cuidar-nos perquè puguem arribar a ser el que podem i estem cridats a ser. Algú que, sense amagar-nos les nostres mancances i el mal que fem, ens acompanya i ens estima. Algú amb qui ens comuniquem amb la mirada, sense que calgui dir res; en qui confiem plenament, malgrat no entendre’l sempre; a qui estimem i amb la voluntat del qual ens identifiquem, perquè la sentim generadora de vida; sentim una gran alegria de ser amb ell i ens dona pau. És com l’experiència humana de la presència positiva d’una persona que ens estima.

3. El positiu i el negatiu de Pau: ...molts...s’encaminen a la perdició, [perquè] el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses...(Fl.3) Home!, cert que si la nostra vida gira al voltant del plaer del menjar i del sexe (i els adorem, com a valors absoluts), ens buidem de divinitat i d’humanitat i, finalment, ens trobem buits i perduts. Això és el positiu de l’exhortació de Pau. Però... tenim parts vergonyoses? Em sembla que no. Quan acabà de crear l’home i la dona, Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. (Gen 1. 31). Tenim parts íntimes, connectades a emocions fondes, que no mostrem a qualsevol. Parts connectades amb la vida, no solament perquè amb elles donem vida biològica a través de la reproducció, sinó perquè expressem i enfortim l’amor i la relació (generadors de vida), i ens construïm com a persones (potenciant l’autoestima, l’equilibri emocional, l’autoafirmació, i més...). No tenim parts vergonyoses. L’energia sexual és energia de vida física, mental i espiritual. I, és clar, també pot ser energia destructiva de mort. Per encertar el camí a l’hora de fer-ne ús, ens cal saviesa que, en la tradició cristiana, és un do de l’Esperit.

Santiago Quijano