SANT ILDEFONS

Aquesta trobada s’emmarca en plena Quaresma, un temps que convida a aprofundir en la vida espiritual i a renovar la consciència del camí com a pelegrins de l’esperança. En aquests dies hi ha molts motius de preocupació i també de desencís, només cal estar atents a les notícies que llegim constantment en els diaris. És molt important, que com a creients, no ens deixem portar pel desànim que immobilitza, sinó que preguem perquè Déu  ens ajudi a mantenir viva l’esperança. Una esperança fonamentada en la fe en Jesucrist.

El papa Francesc, en la butlla del Jubileu, recorda la importància de «l’esperança, juntament amb la fe i la caritat, formen el tríptic de les “virtuts teologals”, que expressen l’essència de la vida cristiana (cf. 1Co13,13; 1Te1,3). En el seu dinamisme inseparable, l’esperança és la que, per dir-ho així, assenyala l’orientació, indica la direcció i la finalitat de l’existència cristiana. Per això l’apòstol Pau ens convida que «l’esperança us ompli d’alegria, a ser soferts en les penes, assistir sempre a la pregària» (Rm 12,12). Sí, necessitem que «sobreabundi l’esperança» (cf. Rm 15,13) per a testimoniar de manera creïble i atraient la fe i l’amor que portem al cor; perquè la fe sigui joiosa i la caritat entusiasta; perquè cadascú sigui capaç de donar ni que sigui un somriure, un gest d’amistat, una mirada fraterna, una escolta sincera, un servei gratuït, sabent que, en l’Esperit de Jesús, això pot convertir-se en una llavor fecunda d’esperança per a qui ho rep. Però, quin és el fonament del nostre esperar? Per a entendre-ho és bo que ens aturem en les raons de la nostra esperança (cf. 1Pe 3,15).

La pregària es desenvoluparà en un ambient de silenci, cants, lectures i reflexió, creant un espai de pau i renovació interior per reviure i compartir l’esperança cristiana.