SANT ILDEFONS

El passat dilluns 24 de març, a les 20.15 hores, la capella de la parròquia va acollir la pregària trimestral a l'estil Taizé, sota el lema "L’esperança no defrauda", en sintonia amb la proposta del papa Francesc per a l'Any Jubilar. Aquesta trobada, emmarcada en plena Quaresma, va convidar a aprofundir en la vida espiritual i a renovar la consciència del camí com a pelegrins de l’esperança.

Vivim temps de gran incertesa i preocupació, com reflecteixen les notícies que llegim dia rere dia. Tanmateix, com a comunitat de fe, estem cridats a no deixar-nos vèncer pel desànim, sinó a pregar junts per mantenir viva l’esperança. Una esperança fonamentada en la fe en Jesucrist, que ens sosté i ens guia.

El papa Francesc, en la butlla del Jubileu, ens recorda que "l’esperança, juntament amb la fe i la caritat, formen el tríptic de les virtuts teologals, que expressen l’essència de la vida cristiana". L’apòstol Pau ens exhorta que "l’esperança us ompli d’alegria, a ser soferts en les penes, assistir sempre a la pregària" (Rm 12,12). I és que necessitem que "sobreabundi l’esperança" (cf. Rm 15,13) per testimoniar amb credibilitat i entusiasme la nostra fe i el nostre amor.

La pregària es va desenvolupar en un ambient de silenci, cants meditatius, lectures i reflexió, creant un espai de pau i renovació interior per reviure i compartir l’esperança cristiana. Seguint l’estil Taizé, la trobada va convidar a la contemplació i a la comunió espiritual, oferint un moment per reconnectar-se amb la fe i amb els altres.

Entre les lectures que ens van acompanyar en aquesta pregària, va ressonar el poema de Pere Casaldàliga:

Jo, pecador, em confesso:
De somiar amb una Església
vestida tan sols d’Evangeli i sandàlies.
De creure en l’Església,
malgrat l’Església, algunes vegades.
De creure en el Regne, sempre,
caminant en Església.
Jo em confesso:
D’obrir cada matí
la finestra del meu Temps.
De parlar com un germà
a un altre germà.
De no perdre la son,
ni el cant, ni la rialla.
De conrear flors d’esperança,
de conrear la flor de l’Esperança
entre les nafres del Ressuscitat.

Aquesta pregària va ser un espai d’acollida i de llum enmig de les foscors del món, un temps per recordar que, malgrat tot, l’esperança no defrauda mai.