SANT ILDEFONS

La “Porta Santa” és un dels elements que tenen una significació especial en els anys del Jubileu, perquè passar per la Porta Santa de Sant Joan del Laterà, la catedral seu del bisbe de Roma, i entrar a la basílica, constituïa l’objectiu final i desitjat d’un llarg pelegrinatge a través de moltes contrades i països. Aquesta porta es va obrir per primera vegada l’any 1423 i era un dels requisits per a l’obtenció del “Jubileu”, paraula que vol dir, és i representa un signe de la reconciliació que la misericòrdia de Déu, manifestada en la mort i resurrecció de Crist, ofereix a qui se sent pecador o senzillament feble per seguir l’evangeli. Al llarg dels temps, però, la gran multitud de pelegrins que anaven a Roma els anys jubilars, va fer que la porta de Sant Joan del Laterà esdevingués petita i d’aquesta manera, poc a poc, la cerimònia d’apertura de “la Porta Santa” s’estengué també a les basíliques papals de Sant Pere del Vaticà, Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs. El papa Francesc, en la seva exhortació per a celebrar aquest Any Sant, diu: “Ara ha arribat el moment d‘un nou Jubileu, per obrir de bat a bat la Porta Santa una vegada més i oferir l’experiència viva de l’amor de Déu, que suscita en el cor l’esperança certa de la salvació en Crist” (Butlla “Spes non confundit” 6).

A l’evangeli de sant Joan hi ha un passatge en què Jesús es defineix a si mateix com “la Porta de les ovelles” (Jn 10, 7 ss.). No és precisament una figura que avui ens entusiasmi gaire a les persones de ciutat i encara menys si als seguidors de Jesús se’ls compara a un “ramat d’ovelles”, unes bèsties que caminen en grup, amb el cap cot, sense saber on van, gairebé sense diferències entre elles quan pasturen i, encara menys, quan estan aplegades dins del “corral”. Però si, saltant-nos aquesta primera impressió, llegim la lletra petita de la comparança que fa Jesús, veurem que se’ns diu que “només qui entra per la porta [del corral] és el Pastor”; que els que hi entren saltant les tàpies “són lladres i saltejadors”; que les ovelles “coneixen la veu del Pastor i ell les crida pel seu nom”. “Jo soc la porta: el que per mi entra i surt se salvarà, i entrarà i sortirà i trobarà aliment. El lladre no ve més que a robar, matar i destruir; jo he vingut perquè tinguin vida i en tinguin amb abundància. Jo soc el bon pastor; el bon pastor dona la vida per les ovelles” (vv. 9-11). Cal estar amatents, doncs, per saber distingir, dintre de la comunitat, entre aquells disposats a servir i donar vida, i els qui només hi són per servir-se’n i destruir.

Travessar la “Porta Santa” de qualsevol basílica o església o santuari que acompleix les funcions jubilars assignades, simbolitza l’entrada a la comunitat cristiana, l’Església, on gràcies a la força de l’Esperit es fa present i es renova la salvació de Déu per mitjà de la Pasqua del Crist. Aquest gest de travessar la Porta és un sacramental que representa i actualitza la misericordiosa i gratuïta indulgència de Déu per a tota la humanitat. Diu el papa Francesc: “No sense raó a l’antiguitat el terme misericòrdia era intercanviable amb el d’indulgència, precisament perquè pretén expressar la plenitud del perdó de Déu que no coneix límits” (Butlla “Spes non confundit” 23).

Anton Ramon Sastre