Reflexions a la Paraula de Déu

“Crida de goig. Alegra’t i celebra-ho de tot cor. No tinguis por” ens diuen el profeta i el salmista. “Viviu sempre contents. No us inquieteu per res” ens exhorta sant Pau. Ho llegeixo tot sentint de fons les notícies de cada dia, que conviden a tot el contrari: el desconcert, la tristesa, la por. “Cantant de goig anirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació” repeteix el salmista. Em veig d’excursió, remuntant una vall riu amunt i preguntant-me on neix, d’on sorgeix aquesta aigua. El riu esdevé unes molleres, i d’allà, d’aquell punt sorgeix una mica d’aigua: la font. Més amunt, només pedra i roca.

Ens cal tornar a les fonts per alimentar-ne la nostra vida. “Així doncs, què hem de fer?” preguntava la gent a Joan. I ell què contestava? A la majoria de la gent els deia que calia compartir béns i qualitats. Als qui tenien un mínim de poder, (cobradors d’impostos, guardes) els deia de ser justos, de no abusar-ne. La resposta de Joan és tan senzilla com compromesa. Joan és humil, deixa molt clar que ell no és el Messies però que li obre el camí. Joan és una veu autèntica que ens ajuda a veure-hi clar, una invitació a la conversió que convida a mirar el món amb els ulls i el cor obert.

Ahir vaig tenir l’ocasió de mirar una pel·lícula sobre la vida de Dag Hammarskjöld, secretari general de l’ONU entre 1953 i 1961, i premi Nobel de la pau. Mort en un suposat accident d’aviació al Congo, que, més de cinquanta anys després, s’ha demostrat que fou un atemptat promogut per la Bèlgica colonial. Pacifista, ferm lluitador a favor de la descolonització de l’Àfrica; la troballa d’un dietari personal que va començar a escriure des de ben jove, ens descobreix un gran místic rere un home amb una intensa activitat pública i una profunda experiència espiritual.

Repetir-nos la pregunta, com feia Hammarskjöld, “què hem de fer?”, anar a la recerca de la font de l’alegria veritable, esbrossar el camí per deixar de banda fonts superficials i passatgeres. Joan ens parla de Jesús com el pagès que recull la collita i separa el gra de la palla: ens invita a discernir entre el que té sentit i allò que no té cap valor, ens exhorta a preguntar-nos on tenim la font i a buscar les fonts de salvació.

Griselda Gasulla