“Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu” (Is 40, 1), així comença la segona part del llibre del profeta Isaïas, anomenada “Llibre de la consolació”, escrita en el s.VI aC en el context de la deportació del poble d’Israel a Babilònia. La litúrgia d’avui ens proposa aquesta primera lectura com a invitació a continuar vivint l’Advent en l’espera de l’arribada renovada de Jesús, plens d’esperança pel consol del nostre Déu, que ens ha salvat de la servitud: “anuncieu-li que s’ha acabat la seva servitud, que li ha estat perdonada la culpa” (Is 40, 2). I la figura destacada que el profeta ens presenta en aquest inici de la consolació és “una veu que crida: «Prepareu en el desert el camí del Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta al nostre Déu»”(Is 40, 3). Com sabem, l’Església veu en aquesta figura profètica la referència a Joan Baptista, una peça cabdal de l’Advent, que, enviat davant seu, prepara l’arribada del Messias, el Senyor.
Precisament és a l’evangeli on es concreta el que
ens manifesta el text d’Isaïas, com és ben habitual que evangeli i primera
lectura tinguin un estret lligam. També es tracta de l’inici, ara de l’evangeli
de Marc. Comença citant el fragment d’Isaïas i dona nom a la figura profètica: Joan.
“Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un
baptisme de conversió per al perdó dels pecats” (Mc 1,4). Profeta auster: “Joan
duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s’alimentava de
llagostes i mel boscana” (Mc 1, 6). Predicava com a precursor de Crist:
“Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni d’ajupir-me a
deslligar-li les corretges de les sandàlies” (Mc 1, 7).
Joan, figura cabdal de l’Advent, presenta el Messias i ens prepara per rebre’l. I predica conversió, que vol dir ‘canvi de ment’. També Pere ens en parla a la segona lectura: “el Senyor ... no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió” (2Pe 3, 9). Pere arrodoneix la vinguda profètica del Messias (d’Isaïas) i l’arribada històrica (de Marc) amb la darrera vinguda: “el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre” (2Pe 3, 10). És una manera d’advertir-nos que hem de vetllar, també actitud central de l’Advent. I afegeix: “Espereu la vinguda del dia de Déu ... esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia” (2Pe 3, 12 i 13). Recordem aquí el que diu el salm responsorial d’avui: “La fidelitat i l’amor es trobaran,| s’abraçaran la justícia i la pau” (Sl 84, 11). Finalment, tornant al text de Pere, acaba insistint de nou en l’actitud de vetllar: “mentre espereu això, esforceu-vos perquè ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles” (2Pe 3, 14). Que l’austeritat de Joan ens ajudi aquest Advent a convertir-nos, canviar de ment, i a vetllar plens d’esperança.
Jordi Cors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada