Celebrem el Perdó

El proper dimecres 13, en el marc de l’eucaristia de les 12 del migdia, i divendres 15 a les 8 del vespre, celebrarem el sagrament del Perdó.

Tot seguit tenim una proposta d’examen de consciència amb elements segons sant Mateu (11, 28-30):

1. Veniu a mi

Jesús, ple de l'Esperit Sant, ens convida a anar vers Ell. És una crida que fa a tothom,  a tu, a mi, a tots. Ara bé, cal que tots estiguem prou atents per poder escoltar aquesta crida.
A. Com el mateix Senyor ens va advertir: les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida ens arrosseguen i impedeixen que escoltem la seva veu.
¿Demano en la pregària d’aquest temps d’Advent descobrir la presència del que ve ara al nostre encontre en cada persona i en cada esdeveniment?
B. Jesús ens diu a l'Evangeli: on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells. Quan em reuneixo amb la comunitat cristiana, per pregar, per celebrar els sagraments, en trobades comunitàries... ¿Soc conscient que el Crist se'm fa present enmig dels reunits? o ignoro els altres? ¿És important per a mi la comunitat? o soc individualista?
C. Al judici final escoltarem les paraules del Bon Pastor: En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, m'ho fèieu a mi. Reconec el rostre de Crist en el pobre, en el desvalgut, en aquell que es troba al marge del camí? ¿Practico, gratuïtament i amb generositat les obres de misericòrdia?
D. Al darrer sopar, Jesús digué: Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. i igualment amb la copa, tot dient: Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial. ¿Valoro l'eucaristia, i de forma especial la dominical, com un moment fort de comunió amb el Crist i els creients? o em deixo portar per la monotonia i la rutina?

2. Tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar
Jesús mira amb amor les persones que l'envolten i escolten, s'adona dels seus patiments i fatigues. Mogut per la compassió, els convida a trobar repòs, i també la veritable benaurança amb Ell.
A. Enmig de les dificultats, quan els problemes em sobrepassen, en les malalties ¿prego perquè el Senyor em doni fortalesa i m'ajudi? ¿Crec, i demano per creure-ho encara més, que el Senyor és la font de la veritable esperança?
B. Per raó de les guerres que hi ha en el nostre món, per les actituds xenòfobes d'alguns, per l'exclusió i la marginació dels pobres, en el nostre món hi ha molts cansats i afeixugats. Som compassius amb ells? Personalment o col·laborant amb entitats, m'esforço per ajudar-los?
C. M'adono que, malgrat que tinc el necessari per viure amb dignitat, només l'amor pot donar sentit més ple a la vida. Sóc conscient que "el veritable repòs" només el trobarem en Jesús, el nostre Bon Pastor (“Ell ens farà descansar en prats deliciosos” Salm 22)

3. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau.
El jou de Jesús és suau, ell va dir: Cal aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors. I també, que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocausts i sacrificis.
A. Observo els deu manaments, no com una obligació feixuga, sinó com un mitjà, que m'ajuda i em condueix a estimar plenament, amb fets i paraules, Déu i els altres.
B, Procuro en el tracte amb els altres ser "benèvol i humil de cor", com ho és Jesús? O sóc intolerant, i em mostro dur i orgullós amb aquells que em demanen ajut o no pensem com jo?
C. He descobert que creure en Déu i el seguiment a Jesús, és el que dona sentit a la meva vida? La fe és per a mi font d'alegria, d'una alegria que ningú no ens la prendrà? O visc la meva condició de cristià amb temor? En la meva vida soc testimoni de fe?