Per als cristians aquest sempre ha estat i serà un temps obert a l’esperança i de preparació a les celebracions pel naixement de Jesús, un fet que, a més de ser històric, constitueix la revelació de la misericòrdia i de l’amor que, de manera irrevocable, Déu té a tots els homes i dones de la terra. És un temps de celebracions que a la nostra cultura es manifesta, no solament dintre de la comunitat dels creients, sinó també des de la intimitat de moltes famílies fins en l’àmbit públic, amb el guarniment de les cases, dels carrers i de les places de tots els pobles. La sensació general és la de que és un temps en el que toca celebrar una festa.
És veritat, però, que hi ha moments en els que es fa molt
difícil estar de festa. El missatge de fons pot ser positiu, fins i tot pot fer-nos
mirar el futur amb una certa esperança, però hi ha circumstàncies socials i
polítiques que són negatives i doloroses per a moltes persones i per a molts
pobles. El seu patiment se’ns ha fet proper a través dels mitjans de
comunicació: els seus crits de desesperació els hem vist mesclats amb escenes
de sang i de mort. Així es fa molt difícil celebrar una festa, perquè,
actualment, la realitat del que està passant a qualsevol lloc del món ens
arriba a casa i ens afecta.
Davant d’aquestes situacions, a les nostre societats profundament
mercantilitzades, hi ha forces que intentaran fer de tot per rescatar-nos de la
possible preocupació o tristesa que podem experimentar, però alhora són elles
mateixes les que ens posen davant imatges profundament tràgiques.
Són càntics de sirena que, interessadament, ens volen traslladar, encara que
només sigui per uns dies, a un món fictici, a un paradís de felicitat
inexistent. Vulguem-ho o no, pensem-hi o no, avui la realitat humana, la nostra
realitat humana, és molt lluny no ja de la felicitat, sinó de la més mínima i
desitjable dignitat i estabilitat que tota persona hauria de tenir.
Al carrer es podrà fer tota la festa que es vulgui, però
alhora seria bo i desitjable que tota la societat donés i fes signes de
solidaritat amb els qui pateixen, siguin a prop o lluny. Els cristians ens
prepararem per celebrar i fer festa per Nadal, perquè res i ningú ens pot
treure la joia d’haver descobert que darrere la humanitat de Jesús hi ha l’amor
d’un Déu que ens estima a tots, però les nostres comunitats haurien de
practicar també en aquests dies una abstinència severa i voluntària, per poder reforçar
l’ajuda humanitària als qui es troben davant l’abisme de la desesperació.
Anton Ramon Sastre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada