04 de setembre 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

En la primera lectura, el Llibre de la Saviesa ens parla del preuat do que Déu ens fa, el do de la Saviesa. Comença fent una reflexió de les dificultats que els homes i dones tenim per apropar-nos al Déu transcendent; i és que, estem molt limitats degut a la càrrega del nostre petit món material, que ens té atrapats. És gràcies al do de la saviesa, que Déu ens dona el seu Esperit Sant, que ens obra a una nova dimensió del sentit de la vida i ens ofereix la salvació.

La segona lectura és la carta que Pau, ja vell,  escriu des de la presó al seu amic Filèmon.  Li demana que aculli i empari Onèsim, un antic esclau amic de Pau i conegut de Filèmon, ara convertit al cristianisme, que el tracti com un germà estimat, com si fos Pau mateix. Potser Pau fa aquest gest a favor d’Onèsim perquè  vol que se senti ben acollit per la comunitat de cristians i sigui un mes a donar testimoni del missatge de l’Evangeli.

A l’Evangeli de Lluc, Jesús parla amb una contundència i una cruesa que ens sorprèn, ens escandalitza i ens desorienta. Què ens vol dir realment? Sembla una provocació perquè desistim de ser els seus seguidors, però segur que aquesta no és la seva intenció. Crec que Jesús amb les seves paraules el que vol és destacar, enaltir, i magnificar el compromís de ser cristià,  compromís  de seguir a Jesús amb decisió i determinació, i no a mitges... Ens emplaça a valorar bé aquest compromís, veure com afecta la nostra vida diària i com ho hem d’integrar en el nostre ésser i en el nostre quefer de cada dia. Jesús no ens ho posa fàcil, ens ho pinta complicat, com un tot o res, les mitges tintes no tenen cabuda en el compromís de la fe.

Jesús vol seguidors lúcids i responsables perquè la missió que els vol encomanar és tan important que ningú no s’hi ha de comprometre de forma irreflexiva o rutinària. Jesús ens demana sinceritat de cor, compromís i realisme. Realisme per transmetre la fe amb les estratègies adequades al pensament, als sentiments i al llenguatge del nostre temps, fer-ho amb estratègies d’ahir, seria un gran error.

Demanem a Deu que l’Esperit Sant ens doni la saviesa i la força per seguir a Jesús lleialment, malgrat les nostres febleses.

  Àngels Vilaró