El Centre de Pastoral
Litúrgica de Barcelona es va constituir l’any 1958 com una associació pública
de fidels amb l’aprovació de l’ aleshores bisbe de Barcelona, Gregorio
Modrego Casaús, malgrat que no obtingué els estatuts oficials fins al 27
de desembre del 1966. En un primer moment, les dependències del CPL se
situen al Palau de la Balmesiana, llavors lloc de residència de Pere Tena
i de Joan Bellavista.
Posteriorment, l'abril de 1959
s'aconsegueix el primer local propi, en una dependència del Palau
Episcopal de Barcelona. El desembre del 1961 l'entitat es torna a
traslladar, aquest cop a un despatx llogat de la Ronda Universitat número
29, on s'hi està escassament dos mesos. El 22 de febrer de 1962 se signa
un nou contracte de lloguer per a un despatx ubicat a la primera planta del
carrer de la Canuda, número 45. En aquest local el CPL hi romangué fins al
1980, any en què l'entitat es va traslladar a l'edifici de Santa Anna, carrer
Rivadeneyra, número 6, fins al 2013. D’allà al carrer Nàpols, número 346,
fins al juny del 2021 que es va traslladar a la seva ubicació actual, a l'edifici
del Seminari Conciliar de Barcelona.
El CPL no és un organisme
oficial, és una entitat eclesialment
reconeguda, però que es regeix pels seus propis estatuts i per les disposicions
canòniques que siguin de pertinent aplicació en cada moment. El CPL es va donar
a conèixer amb una primera publicació, Monicions i pregàries per a la
Santa Missa, la qual oferia una presentació senzilla dels diversos moments
de la celebració eucarística per a tots els diumenges i festes de l'any. Amb
aquesta publicació es va recollir i posar per escrit l'ampli treball realitzat
aquells anys a Catalunya i a Barcelona, en la línia del moviment de renovació
litúrgica que s'estava desenvolupant a tot Europa. Destaquen tres noms
d’aquells inicis: els joves preveres barcelonins Pere Tena i Garriga, Pere
Farnés Scherer i Joan Bellavista i Ramon, als quals caldria
afegir els encara més joves Joaquim Gomis i Sanahuja i Joan
Llopis i Sarrió.
A partir de la celebració
del Concili Vaticà II (1961-1965), i en concret amb la publicació de
la constitució Sacrosanctum Concilium (1963), es posa en marxa
la reforma litúrgica de l’Església.
Aquest va ser un moment
determinant en la tasca del CPL, ja que, gràcies a tot un seguit d'accions
pedagògiques (xerrades, orientacions i assessoraments), es va poder fer
realitat, i amb una gran solidesa, la implantació de la reforma litúrgica que
impulsava aquesta constitució, a Catalunya en especial, però també a
la resta d'Espanya. La constitució Sacrosanctum
Concilium tenia com a un dels principis bàsics la participació dels laics
en la litúrgia de l'Església Catòlica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada