22 d’agost 2019

Laudato si, sobre la cura de la casa de tots (3)

El clima és un bé comú, de tothom i per a tothom. A nivell global, és un sistema complex relacionat amb moltes condicions essencials per a la vida humana. Hi ha un consens científic molt consistent que indica que ens trobem davant un preocupant escalfament del sistema climàtic. En les darreres dècades, aquest escalfament ha estat acompanyat del constant creixement del nivell del mar, i a més és difícil no relacionar-lo amb l’augment d’esdeveniments meteorològics extrems, més enllà del fet que no pugui atribuir-se una causa científicament determinable a cada fenomen particular. La humanitat és cridada a prendre consciència de la necessitat de realitzar canvis d’estils de vida, de producció i de consum, per a combatre aquest escalfament o, almenys, les causes humanes que el produeixen o accentuen. És veritat que hi ha altres factors (com el vulcanisme, les variacions de l’òrbita i de l’eix de la Terra o el cicle solar), però nombrosos estudis científics assenyalen que la major part de l’escalfament global de les últimes dècades es deu a la gran concentració de gasos d’efecte hivernacle (anhídrid carbònic, metà, òxids de nitrogen i altres) emesos sobretot a causa de l’activitat humana. En concentrar-se en l’atmosfera, impedeixen que la calor dels raigs solars reflectits per la terra es dispersi en l’espai. Això es veu potenciat especialment pel patró de desenvolupament basat en l’ús intensiu de combustibles fòssils, que constitueix el cor del sistema energètic mundial. També hi ha incidit l’augment en la pràctica del canvi d’usos del sòl, principalment la desforestació per a l’agricultura.

Molts d’aquells qui tenen més recursos i poder econòmic o polític semblen concentrar-se sobretot a emmascarar els problemes i a amagar els símptomes, mirant només de reduir alguns impactes negatius del canvi climàtic. Però molts símptomes indiquen que aquests efectes podran ser cada vegada pitjors si continuem amb els actuals models de producció i de consum. Per això s’ha tornat urgent i imperiós el desenvolupament de polítiques perquè en els pròxims anys l’emissió d’anhídrid carbònic i d’altres gasos altament contaminants sigui reduïda dràsticament, per exemple, reemplaçant la combustió de combustibles fòssils i desenvolupant fonts d’energia renovable. En el món hi ha un nivell exigu d’accés a energies netes i renovables. Encara és necessari desenvolupar tecnologies adequades d’acumulació. Tanmateix, en alguns països s’han donat avenços que comencen a ser significatius, encara que estan lluny d’aconseguir una proporció important. També hi ha hagut algunes inversions en formes de producció i de transport que consumeixen menys energia i requereixen menys quantitat de matèria primera, així com en formes de construcció o de sanejament d’edificis per a millorar-ne l’eficiència energètica. Però aquestes bones pràctiques estan lluny de generalitzar-se.

Altres indicadors de la situació actual tenen a veure amb l’esgotament dels recursos naturals. Coneixem bé la impossibilitat de sostenir l’actual nivell de consum dels països més desenvolupats i dels sectors més rics de les societats, on l’hàbit de gastar i llençar assoleix nivells inaudits. Ja s’han superat certs límits màxims d’explotació del planeta sense que hàgim resolt el problema de la pobresa.

Papa Francesc