Reflexions a la Paraula de Déu

La porta és estreta, i a més, el cap de casa la tancarà

Encongeix el cor aquest fragment de l’Evangeli de Lluc, i m’espanta la possibilitat de trobar-me en la situació que descriu i veure’m abocat a la possibilitat de privació de la vida eterna.

Hi he pensat molt abans de començar a escriure perquè tinc com a premissa bàsica i inqüestionable l’amor i la misericòrdia de Déu, i per això em dic amb una certa incredulitat: -Això no pot ser possible.

I al mateix temps em pregunto: -Si realment crec que no és possible, perquè Jesús ho afirma amb aquesta contundència?

Anem a pams, qui més qui menys pot tenir experiència d’haver hagut de passar per una porta petita (o estreta) enmig d’una aglomeració de gent que pugna per entrar a algun lloc: un estadi de futbol, un concert multitudinari, una visita turística, etc. També tenim experiència que alguna vegada ens han tancat la porta als nassos després de molta estona de fer cua quan ja quasi estàvem arribant. I, perquè no, també alguna vegada ens haurem quedat amb un pam de nas quan esperàvem ser convidats a alguna festa i ningú no s’ha recordat de nosaltres.

Descric unes experiències possibles fàcilment identificables, amb les que intento justificar la meva angoixa... Però, és realment això el que Jesús vol??

Que n’és de diferent aquest fragment de l’evangeli de Lluc d’aquest altre fragment del llibre de l’Apocalipsi, amb el que vull contrastar-lo per més que no correspongui a les lectures d’avui: “Ell eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.”

No són molt més seductores aquestes paraules?

I tanmateix, tant les unes com les altres són Paraula de Déu!

On rau, doncs, la diferència tant en el to com en la forma?

El Misteri, així amb majúscula, depassa molt la nostra capacitat de discerniment.
Això no obstant, és molt més raonable el que comporta creure en el Regne de Déu, aquest Regne que Jesús ha vingut a anunciar amb tanta fermesa i que ens empeny a la conversió de cor sense que sigui massa important la forma d’expressar-ho; perquè si com he dit abans el seu amor i la seva misericòrdia són un tresor molt preuat, res no ens pot fer por, ben al contrari, ens cal confiar sempre en la seva Paraula salvadora, tenint molt clar que la conversió que Ell vol i espera de nosaltres no és només una decisió puntual i aïllada d’un moment d’il•luminació, és l’inici d’un camí que ha de durar tota la vida.

Josep Maria Lari