Amics, amigues,
Ens hem reunit aquesta nit per celebrar la Vetlla pasqual, la més important de les celebracions de l'Església. Sant Agustí anomenava aquesta vetlla, com la mare de totes les vetlles. La litúrgia d'avui és plena de signes que volen manifestar la grandesa del que celebrem. La llum del ciri de pasqua ens evoca Jesús com la llum del món. L'aigua ens recordarà la nostra condició de batejats i la nostra dignitat de Fills de Déu. En l'Eucaristia confessarem que Jesús se'ns dóna amb el seu cos i la seva sang i acabem d'escoltar les lectures pròpies d'aquesta celebració.
Les lectures de l'Antic Testament ens evoquen la fe del poble d'Israel, i ho fan amb un llenguatge i algunes expressions que potser grinyolen a les nostres orelles, com per exemple : "cavall i cavaller al mar ha submergit", ara bé, totes tenen un fil conductor. La vida és un do de Déu; Déu ens ha creat per pura gratuïtat, Déu ens estima amb un amor fidel, i en els moments del perill, la lectura de l'Èxode, està a prop de nosaltres, ja que no vol que la humanitat visqui en l'esclavatge, sinó en la llibertat, i la seva voluntat és que tots nosaltres visquem d'acord amb la dignitat en que hem estat creats. I hem estat creats a imatge i semblança seva per aquest motiu, els profetes ens han recordat que ens dóna un cor nou, un cor que bategui amb amor . Una història que amb raó, ha estat qualificada com una història de salvació.
I tota aquesta història de fidelitat, d'amor, de gratuïtat, troba la seva plenitud en Jesús de Nazaret, el Rabí que passà pel món fent el bé. I que va tenir la gosadia de dir que qui em veu a mi, veu al Pare. Aquest Jesús és el que Divendres contemplàvem penjat en una creu, com un proscrit. Ell que va estimar als seus fins a l'extrem, va morir com un criminal qualsevol. Cal dir-ho ben clar, Jesús morí sol i fracassat. Però tot canvià un matí de Pasqua, quan a unes dones els adrecen les paraules que hem escoltat en l'Evangeli. Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és aquí: ha ressuscitat.
Amb aquesta proclama se'ns diu que ni la Creu ni la mort no tenen la darrera paraula. La vida s'ha imposat a la mort. Com algú ha dit, la gespa no ha crescut damunt del sepulcre de Jesús. El Déu de Jesús, el nostre Déu, és un Déu de vius i no de morts.
En l'Evangeli que acabem d'escoltar, se'ns explica la perplexitat i els dubtes que tingueren els apòstols davant del sepulcre buit; tot els sembla una quimera. Fou en les diferents aparicions del Ressuscitat que el reconegueren i cregueren. També nosaltres només podrem creure en Jesús Ressuscitat i reconèixer-lo si deixem que ell vingui al nostre encontre.
Ell ve al nostre encontre com a Vivent. Cal recordar-ho: Ell viu. El papa Francesc a la seva darrera exhortació apostòlica, adreçada als joves la titula precisament així: Christus vivit, Jesús viu. I en ella ens diu. Ell viu! Cal tornar a recordar-ho amb freqüència, perquè correm el risc de prendre Jesucrist només com un bon exemple del passat, com un record, com algú que ens va salvar fa dos mil anys. Això no ens serviria de res, ens deixaria igual, això no ens alliberaria. El que ens omple amb la seva gràcia, el que ens allibera, el que ens transforma, el que ens sana i ens consola és algú que viu. És Crist ressuscitat, ple de vitalitat sobrenatural, vestit d'infinita llum. Per això deia sant Pau: «Si Crist no hagués ressuscitat la vostra fe seria il•lusòria » (1 Co 15,17).
Si Ell viu, el podrem trobar enmig dels afanys de la nostra existència. Ell és l'amic que ens obre el seu cor i ens acompanya, com va fer-ho un dia amb els deixebles d'Emaus. Ell és el company que vol compartir els nostres treballs i les nostres abnegacions, de la mateixa manera que quan es va aparèixer als deixebles al llac de Tiberiades mentre aquests es guanyaven la vida pescant. Com els apòstols, nosaltres el podem trobar enmig del nostre treball, de la nostra família, dels amics. És en la vida concreta que Ell és present, i ens salva.
Quan diem que Jesús amb la seva mort i resurrecció ens salva, no hem de pensar només en la salvació que obtindrem quan en el cel visquem la plenitud de l'amor. Hem de viure com salvats ara i aquí, per dir-ho amb paraules de sant Pau, escoltades en la epístola d'aquesta nit: Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist.
Ell viu, i ens diu que no hem de tenir por. Segons sant Joan, en la nit del Diumenge de Pasqua els deixebles tenien tancades les portes per por. Quan Ell es feu visible la por va desaparèixer. Si ens creiem de veritat que Jesús viu, no hem de tenir por. No hem de tenir por de viure com a ressuscitats. No hem de tenir por de proclamar que l'únic que és més fort que la mort és l'amor. No hem de tenir por de proclamar la veritat, i denunciar la mentida. El Papa Francesc ha escrit que prefereix una Església accidentada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d'aferrar-se a les pròpies seguretats.
Un fet que no ens pot passar desapercebut és que en les aparicions de Jesús ressuscitat, el Senyor mostra els estigmes de la Creu, i davant del dubtes Tomàs el bessó, el convida a posar el seu dit a les nafres. És que la Resurrecció de Jesús, no significa l'oblit de la seva Passió. Les ferides de Jesús, són signe dels dolors i patiments de la humanitat. En les ferides que hi ha en el Ressuscitat, hi ha les ferides dels homes i dones que es veuen injustament perseguits, que no tenen el pa necessari, els qui són víctimes de la maldat dels homes, els que no tenen cap escalf d'amor. En la Creu moria un home, no un home qualsevol, moria aquell que va ser tractat con un malfactor, i era víctima de l'odi. I és en aquest proscrit, que va morir fora de la ciutat, que ha ressuscitat. Malgrat la nit que vivim en el nostre món, avui s'anuncia als petits de la terra, que hi ha esperança, que hi haurà demà. Ja que el Crist s'ha identificat amb ells.
El Crist ressuscitat ens dóna la veritable alegria. En tots el relats de les aparicions, els evangelistes ens diuen que els apòstols s'alegraren. Es compleix el que Ell ja els va dir en el darrer sopar: el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà. No és per causalitat que el Papa Francesc hagi titulat un dels documents més important del seu magisteri, Evangelii gaudium, la joia de l'Evangeli, i també a un altre exhortació apostòlica com: Gaudete et exsultate, alegreu-vos-en i celebreu-ho. Per dir-ho amb paraules del bisbe de Roma, hi ha cristians l'opció dels quals sembla una Quaresma sense Pasqua. És cert que hi ha moltes persones que tenen molts motius per viure amb tristesa.
La vida sovint és molt dura, com es diu popularment, per a alguns la vida no dóna per a moltes alegries. Viure amb alegria no significa banalitzar els motius que produeixen angoixes. Per ensorrats que ens trobem, sempre hem de tenir present que el Ressuscitat està al costat nostre, ens acompanya, ens infon esperança, i sobretot ens estima. Aquest saber que tenim a Déu a favor nostre, ha de ser el motiu de viure l'alegria de la resurrecció. Com diu Sant Pau, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra?
El Crist ressuscitat ens dóna a tots una missió: Aneu, prediqueu i sigueu testimonis. Aquestes expressions son diferents maneres d'urgir-nos a què el que en aquesta nit celebrem, ho proclamem arreu. I aquest encàrrec de ser testimonis de la seva resurrecció ho hem de fer a l'estil i a la manera que Jesús va anunciar el seu missatge al llarg de la seva vida. Ell ho va fer, sense imposar res, des de la humilitat, amb la credibilitat que la seva vida i obres, donaven a les seves paraules, pregant, guarint, perdonant, estant al costat dels pobres, abraçant als infants, compadint-se i estimant, amb un amor total, un amor que arribà fins a donar la vida.
També nosaltres, aquesta nit, tot celebrant la resurrecció de Jesús, renovant les nostres promeses baptismals, demanant el seu ajut i agraint els testimonis de tots el sants, alguns d'ells anomenats en les lletanies, hem de sortir, sense por, amb alegria i amb el compromís ferm d'anunciar que Crist estima, acompanya i perdona a tothom.
Crist ens salva, i nosaltres estem convocats a fer possible que aquesta salvació sigui coneguda per a tothom. Llegíem aquest dies que el patró de l'Open arms deia: la nostra voluntat és salvar vides. Naturalment es referia a les víctimes que moren en el Mediterrani, doncs bé, també nosaltres, com a seguidors de Jesús, hem d'associar-nos a Jesús salvant vides. I això ho farem quan cadascú, segons les seves possibilitats, passi pel món fent el bé, treballant per eradicar el mal, restituint la dignitat de les persones que viuen sota qualsevol esclavatge, i estimant amb fets i paraules.
S'ha parlat molt de l'exili de Déu en el nostre temps. És cert, moltes de les nostres persones més estimades viuen com si Déu no existís. Doncs avui celebrem i proclamen que Crist ha ressuscitat per totes elles i també per tots els creients. Així que per a tots
Bona Pasqua.
Josep m Jubany
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada