Setmana Santa

Fa uns dies amb el lema “Al peu de la Creu, amb els qui pateixen” alguns de vosaltres participàreu en la nostra comunitat a una vetlla de pregària . Fou un moment intens de pregària. Els textos, les lectures, els cants, el silenci ens ajudà a resar, a contemplar la Creu de Nostre Senyor Jesucrist, a sentir-nos solidaris amb tots els homes i dones, que aquí a casa nostra o arreu del món pateixen qualsevol tipus de sofriment. Amb els ulls fixos en aquell que va ser traspassat, vàrem interioritzar que Jesús clavat en Creu, i amb els braços estesos entre cel i terra, ens abraçava a tots, i patia i se solidaritzava amb tots els que pateixen.

Pels creients en Jesús, aquest dies són una ocasió per reflexionar i meditar el que és el centre de la nostra fe: Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. Una de les millors maneres és la participació atenta i activa a les celebracions litúrgiques pròpies d'aquests dies. Subratllo participació atenta i activa, perquè aquestes celebracions siguin realment fructuoses cal que assaborim tot el que signifiquen. Cal que abans d'anar a l'església, llegim les lectures que allà es proclamaran, i ens adonem de tot el missatge que ens transmeten. Permeteu-me que us convidi com un bon exercici espiritual per aquest dies, que seguint el que vàrem fer fa uns dies, dediqueu temps a continuar contemplant la Creu, i sobretot al Crucificat.

La Creu, amb tot el que té de barbàrie i crueltat. En els primers segles del cristianisme, la Creu era motiu d'escarni i burla i molts no podien entendre com hi havia persones que la podien adorar. Sant Pau se'n fa ressò d'aquest rebuig quan escriu: Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans una insensatesa. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans (1 Cor 1, 23-24). Pels romans la Crucifixió era la pena de càstig per als esclaus pròfugs o per subversius contra l'imperi romà, i la mort en creu es considerava la més vergonyosa de les penes. Ciceró va dir "Tot el que tingui a veure en la creu deu mantenir-se lluny dels ciutadans romans, no només dels seus cossos, sinó fins i tot del seus pensaments, ulls, i orelles". Però no eren només els romans, també els jueus tenien una gran adversió pels que havien estat penjats en la creu: "tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu". (D 21, 23). No és, doncs, estrany que hi haguessin manifestacions públiques ridiculitzant la creu. A Roma en el Palatí s'ha trobat un gravat, que representa un crucificat amb cap d'ase, i a sota una inscripció que diu: “Alexamano adora al seu Déu".

És per això important que no oblidem tot el que significa la Creu, i sobretot el qui en ella és crucificat. Quan alcem els ulls i la contemplem, per a nosaltres els creients no tant sols hi veiem una persona que: No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. (Is 53,2), sinó que hi veiem, aquell que dóna la seva vida per a nosaltres. I cal que escoltem les seves darreres paraules: Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. (Lc 23, 33-34). En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís. (Lc 23,43). Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare.(Jn 19, 27). Elí, Elí, ¿lemà sabactani?que vol dir: Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? (Mt 27,45). Tinc set. (Jn 19,28). Tot s’ha complert. (Jn 19, 30). Pare, a les teves mans confio el meu esperit. (Lc 23, 46). Aquestes set paraules, que segons els diferents evangelistes són les que pronuncià Jesús a la Creu, són el seu testament, el seu darrer missatge.

Contemplar la Creu, llegir una narració de la Passió, escoltar el que des del patíbul ens diu, és una forma de viure la setmana Santa. En Ell, hi veié el gra de blat que mor, mor per donar fruit.

El fruit és la Pasqua!
Josep m Jubany