03 de març 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Diuen que «no s'han de barrejar la política i la religió». Cert, no s'han de «barrejar». S'han de «combinar». En la «barreja» cada element es manté heterogeni en la subdivisió. La política va per una banda i la religió per una altra. Malgrat es posin juntes, no s'afecten mútuament. En la «combinació» és diferent. Cada element penetra en l'altre, es fa una sola cosa amb ell, i així generen un nou ésser. La «religió», o millor encara, la «fe», per ser creïble, cal que afecti i transformi profundament la nostra mirada i la nostra actitud sobre la vida i el món.

Sobre la política, sobre l'economia, les relacions laborals, la cultura, tot. I, per suposat, sobre la justícia, i la forma d'impartir-la. Cal que generi quelcom nou. La Paraula de Déu d'avui ens interpel·la en la nostra situació política: «Com el forn posa a prova els atuells del terrisser, la prova de l'home és quan delibera» (Siràcida 27, 5). Avui hi ha una gran deliberació a Espanya respecte a Catalunya.

El judici a l'independentisme ens està posant a prova a tots, està posant a prova Espanya. Els «polítics, presos» perquè han comès actes il·legals (en ser coherents amb el mandat que van rebre a les urnes), son convertits en «presos polítics» en ser acusats d'allò que no han fet, per tal de poder-los condemnar a molts anys de presó. I els líders de dues associacions pacifistes són acusats també de violència, negant l'evidència del que hem vist i viscut, i dels vídeos que ho testimonien.

S'han construït relats «imaginaris» (a criteri -i «sentència»- de juristes i jutges de prestigi, a Espanya i a l'estranger). Alerta! «la prova de l'home és quan delibera». «Com el fruit demostra com han conreat un arbre, les paraules revelen el que pensa una persona».(Siràcida 27,6): «Nazis», «terroristas», «insolidarios», «¡a por ellos!», «nos hubiera ido mejor quedarnos con Portugal en lugar de quedarnos con Cataluña», «españolizar a los niños catalanes», «golpistas», etc, etc. I els qui s'omplen la boca de la paraula «unitat», no paren d'atiar l'odi contra els catalans (contra tots, siguin o no independentistes). I polítics de primera línia diuen que, si la llei actual no permet acusar (i condemnar, és clar) els «rebels» independentistes, caldrà canviar la llei perquè se’ls pugui acusar i condemnar.

És igual el que han fet. I és igual el que diuen les lleis. L'important és castigar-los i condemnar-los. «...en les paraules es posen a prova les persones» (Siràcida 27, 7). La nostra fe en el Crist no ens diu si hem de ser independentistes o no. Però sí que ens diu que hem de buscar la veritat i la justícia. Busquem-la. «Si vas darrere la justícia, l'aconseguiràs» (Siràcida 27, 8)
Santiago Quijano