Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús alçà els ulls i digué...

La vida quotidiana és sovint complicada i en ocasions feixuga i difícil de gestionar. Tanmateix nosaltres amb més o menys dificultats anem avançant, però hi ha una gran part de la Humanitat que viu intentant subsistir com pot.

Solament a tall d’exemple pensem en l’agressivitat que es respira arreu, també a Catalunya i a l’Estat, les guerres, la fam, la riquesa mal repartida, la cobdícia instal·lada en el cor de tanta gent... Davant aquest panorama, avui, Jesús, ens posa davant les Benaurances. Segur que a la seva època devia sorprendre amb un discurs tan contracorrent del pensament i de la manera de comportar-se els seus contemporanis.

Avui ens passa el mateix. Ens sorprèn Jesús en les Benaurances. Feliços els pobres.. els qui passen fam .. els qui ploren.. els qui seran odiats per la causa de Jesús.. A nosaltres ens fa por la pobresa material i potser no som tan conscients d’altres pobreses que també les hauríem de saber descobrir en nosaltres i en els altres. Potser els països occidentals no som perseguits pel fet de creure en Jesús d’una manera directa, tot i que el món del capital i del consum li fa nosa Jesús. D’altra banda hi ha nacions on hi trobem la persecució dels cristians ben viva actualment. Aquests germans nostres viuen en perill i a vegades han lliurat la vida.

No es tracta, ara, de repassar tot el text bíblic que avui ens proposa Lluc, però sí que aniria bé que rellegíssim la nostra vida en clau de Jesús. En el contrapunt del text de l’Evangeli d’avui hi trobem els rics -no tots ho som- però el cert és que ho som una mica. Encara que amb dificultats i alguns de nosaltres sense, anem tips, no sempre riem, però ho fem força vegades i certament que ens agrada que parlin bé de nosaltres.

De ben segur que en el nostre jo hi ha pobreses i riqueses, felicitats i desil•lusions, encerts i errors perquè no som pas únicament persones unidimensionals. Davant la nostra manera de sentir i de viure, què cal fer? Cal fer camí deixant-nos impregnar per l’Esperit de Jesús, tot procurant ser sincers i coherents, sense complaences, però sense pessimismes ni falses morals. Sense angoixes, però procurant avançar.

Per això, com llegim en Jeremies, cal refiar-se de l’ajut del Senyor encara que a vegades no el sabem trobar ni el sabem veure “ Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. “ ... “ en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit. “

Ignasi Garcia i Clavel