Reflexió sobre la pregària de petició (i II)

La pregària de petició demana estar obert al que s'anomena "signes del temps". Això exigeix tenir els ulls i les orelles ben atents per poder detectar les tristeses, angoixes, i també les alegries del nostre món. En la pregària de petició posem davant de Déu el batec del nostre món, i li demanem que amb el seu ajut, nosaltres col·laborem perquè avanci el seu Regne, i Ell consoli, ajudi i doni esperança als que sofreixen, als que treballen per l'Església, pel món, als que desitgen viure amb més plenitud l'Evangeli en qualsevol situació de la seva vida, i un llarg etc.

La pregària de petició és una expressió d'amor. Només serà veritablement sincera la nostra oració, si la fem com una mostra d'estimació profunda per les persones que es troben involucrades en l'objecte de la pregària.

La pregària de petició és a la vegada oració i compromís. Tot demanant a Déu el seu ajut per una intenció concreta, li demano que em doni forces i ànims, perquè jo també posi el meu cor i les meves forces per fer possible l'objecte de la meva demanda. I aquí cal fer una observació important, sovint en les celebracions litúrgiques se'ns presenta una pregària per algunes persones, esdeveniments i situacions que no es troben entre les nostres preocupacions, o potser sobre un esdeveniment que ni tant sols hi havíem pensat. És una bona ocasió per interessar-nos per aquesta qüestió.

En la pregària de petició hi trobem consol, esperança i fins i tot companyia. Ja que amb ella expressem la nostra profunda fe en què Déu no s'oblida de nosaltres. Dit de manera molt planera, els homes i dones a vegades, quan més els necessitem, ens fallen. Déu es manté fidel i atent sempre. Ell sempre ens escolta, ell sempre està a prop nostre. En la pregària de petició allarguem la nostra mà a Déu amb la seguretat que Ell ens l'agafarà i l'encaixarà amb la seva.

El gran perill de la pregària de petició és la seva banalització. No tot pot ser objecte de pregària. Déu no és un rei Mides que converteix en or tot el que toca. Demanar a Déu que ens estalvií fer el que a nosaltres pertoca, demanar a Déu que m'afavoreixi en la loteria, per posar algun exemple gràfic, no tant sols no és lícit, sinó que convertim Déu amb un ídol. A Déu se li pot demanar i se li han de demanar, "coses bones". En L'Evangeli, Jesús diu que el Pare concedirà l'Esperit Sant a tots els que preguin amb insistència. En el Parenostre demanem el pa, i que es compleixi la voluntat de Déu aquí a la terra com es fa en el cel.

Per últim, l'exemple de pregària de petició el trobem en les darreres hores de Jesús, a l'Hort de les Oliveres. Allà Jesús demana al Pare que no es faci la seva voluntat (la de Jesús), sinó la Voluntat del Pare. Hem de pregar, i ho hem de fer amb insistència, sinceritat i confiança, perquè vingui a nosaltres el seu regne (el regne és pau, justícia, llibertat, veritat i caritat).

Josep m Jubany