Els fets dels Apòstols d'enguany ens dóna la solució a aquest gravíssim problema, al que s'està enfrontant la humanitat, de desigualtats tan profundes.
Potser a nivell global seria molt difícil fer com feien aquells primers cristians, però si ens decidíssim a deixar els nostres "nínxols" en els que vivim i les nostres segones residències i féssim petites comunitats podríem arribar a la situació d'aquells autèntics cristians.
Si llegim amb cura l'evangeli, no som la majoria com Tomàs? No estem veient i oint cada dia infants que moren, dones que són violades de moltes maneres i són objectes dintre dels seus respectius ordenaments jurídics, persones empresonades, amb culpa o sense, que passen fam, que no tenen ni un sostre? Creieu que de debò reconeixem a Jesús en ells?
Perquè m'has vist has cregut. Feliços els que creuran sense haver vist. Nosaltres podrem dir que ni el veiem en els més desvalguts.
Tant de debò que la Pasqua ens obri els ulls del cor i que la nostra consciència trobi el camí per canviar les estructures que imperen tan allunyades de l’Evangeli, i que passi el que passi puguem dir "la nostra alegria ningú no ens la prendrà"
Angelina i Josep M.
Fa 4 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada