Reflexions a la Paraula de Déu

Ser deixebles de Jesús

És cert que les nostres capacitats per comprendre el món que ens envolta, les nostres relacions amb els altres i, fins i tot, per entendre’ns a nosaltres mateixos són molt limitades i, potser, per això mateix, aquestes nostres limitacions ens fan somiar en dimensions desconegudes i en possibilitats il•limitades, que ens creen il•lusions desmesurades o ens fan prendre decisions precipitades i poc raonables. Però tot això no és imputable només a un defecte personal, sinó que constitueix la nostra manera de ser, forma part de la nostra mateixa naturalesa humana, limitada i farcida d’ambigüitats, però alhora rica en imaginar nous projectes i plena d’esperança en bastir, en un futur no molt llunyà, un món diferent i millor. Som així: éssers que caminem per la vida en tensió entre el què podem fer i el què desitjaríem fer. En definitiva, som conscients de la necessitat d’estar oberts a l’ajut dels altres o de l’Altre.

Si llegim l’evangeli d’aquest diumenge, començant per les comparances que Jesús exposa al final del seu discurs, de segur que entendrem millor el missatge inicial que ell mateix ens proposa i que és fonamental per entendre la màxima del final de l’evangeli. Davant d’empreses i de decisions importants cal reflexionar abans de prendre-les, perquè a la vida tot té un cost i cal tenir prou clar amb què i amb qui podem comptar i a què haurem de renunciar per aconseguir el que ens proposem. A la vida tots hem d’acabar triant el camí que volem fer, i tots sabem que, decidir-se per a una opció, vol dir alhora renunciar a altres possibilitats.

Voler seguir Jesús, voler ser deixeble seu, és una opció important, però seria del tot agosarat pensar que, només dient-ho o confessant-ho o fent petites concessions, ja ho som de veritat. Les paraules de Jesús ens poden semblar dures, sobretot avui, però cal entendre que la intenció de la seva intenció és posar de relleu la radicalitat que implica l’evangeli per qui fa l’opció de seguir-lo. No s’hi valen mitges tintes; un sí, però no; o ja ho veurem. Qui vol seguir Jesús ha de tenir clar que pot arribar un moment en què se’ns demani fer sacrificis i, llavors, no podem excusar-nos. Ho podrem fer, limitats com som? Rellegim la primera lectura d’aquest diumenge i hi trobarem la resposta. Cal estar sempre oberts a l’Esperit del Crist Ressuscitat, perquè ell és el nostre Defensor, el nostre ajut.

Anton Ramon Sastre