Reflexions del rector davant el curs que comença.

Déu vos guard! Desprès del parèntesi del mes d'agost la ciutat va recuperant la normalitat, si bé aquesta normalitat no serà completa fins que comencin les escoles. També la nostra comunitat, a poc a poc, comença a preparar-se per al nou curs 2016-17. Un curs que es preveu intens, tant a nivell polític com a nivell eclesiàstic.

A nivell polític, quan redacto aquest escrit (dimecres al matí), a Madrid té lloc el ple del "parlamento español" per a la investidura (fallida) del nou president. Més enllà de les polèmiques partidistes, el que em preocupa és el poc respecte per la ciutadania que tenen els nostres dirigents. Amb l'excusa que no hi ha govern, hi ha moltes actuacions que han quedat aturades. Cal denunciar el fals triomfalisme que exhibeix l’equip de govern en funcions. El treball és cada vegada més precari; els ajuts de la llei de dependència són paper mullat; no s’ha resolt l'acollida de refugiats; ara, això sí, han pogut tornar a reobrir el Centre d'internament per estrangers (CIES), veritable vergonya. De res han servit els posicionaments del Parlament català, de l'Ajuntament de Barcelona, i d'altres institucions. Conec de primera mà el CIES, ja que com a responsable de l'assistència religiosa del centre hi vaig cada dilluns.

A Catalunya tampoc estem millor, no cal que comenti la situació, la coneixeu perfectament. Sap molt de greu el menyspreu que manifesten per les inquietuds de la majoria dels catalans des d'instàncies estatals. La no aprovació dels pressupostos ha comportat (o és l'excusa) que no s'activin més polítiques socials.

A nivell eclesial ens trobem en ple any de la misericòrdia. Hauríem d'aprofundir en aquesta proposta que ens ha fet el Papa Francesc. Més enllà dels actes externs (porta santa, peregrinacions...), el bisbe de Roma ens convida a tots que exercim de "bons samaritans". Això ho hem de fer a nivell personal, però també a nivell comunitari. És una ocasió per preguntar-nos, si com a creients actuem més per la llei, que no pas per l'amor.

També a nivell diocesà, hi ha un nou bisbe. De moment Mons. Omella està prenent el pols a la Diòcesi, i són poques les novetats. Esperem que aquest relleu de prelat, sigui una ocasió per renovar-nos. L'Església de Barcelona necessita d'una nova reestructuració (ho obliga entre altres fets, l'escassetat de clergat i la seva mitjana d'edat). Ara bé, el que es precisa és una nova embranzida evangelitzadora. Cal molt realisme, no somiar amb passats que no tornaran. Assumir la pobresa de persones i mitjans, i des de la precarietat ser testimonis del seguiment a Jesús.

Aquest any es commemora la Reforma protestant. Va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb les 95 tesis de Martí Luter, el 1517. La reforma, amb les seves llums i també ombres, va ser un revulsiu per l'Església Catòlica. Cal aprofitar aquest aniversari per recordar que actuar només per rutina, porta a la decadència i mediocritat. Finalment, però, per nosaltres el més immediat és que també la nostra comunitat, comença el curs. El diumenge 18 es reunirà el Consell Pastoral. En aquesta trobada fixarem les prioritats del curs. No es tracta de fer moltes coses noves, però sí fer el possible per potenciar el que ja es fa, i adonar-nos, amb realisme, del que es pot fer de nou. Ja en parlarem.