Reflexions a la Paraula de Déu

L’Evangeli d’avui és el pròleg de l’Evangeli segons Joan, un himne meravellós que parteix en dos la història de salvació. Ja res no serà igual. Hi ha un abans i un després: Déu s’ha fet home!

“El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat”.

És el mateix fragment que vam llegir en la missa del dia del Nadal del Senyor, i el tornem a llegir tan sols deu dies després. I crec que si això és així és perquè els liturgistes que en el seu moment van triar les lectures de les misses van voler emfatitzar aquest fet insòlit per a la comprensió humana.

La primera temptació que tinc en escriure aquesta reflexió és la de transcriure íntegrament el fragment perquè no m’atreveixo a modificar ni una coma, no sóc capaç de descriure amb altres paraules res del que s’hi diu.

Certament ens trobem davant del Misteri, el Misteri de l’Encarnació. Com entendre que Déu es buidi de la seva divinitat per esdevenir home com nosaltres? No tenim capacitat per entendre-ho, només pel do de la fe podem entreveure la voluntat de Déu en aquesta decisió tan transcendental. I la fe ens diu que només l’amor entranyable que Déu té per tota la humanitat és el que el mou a donar aquest pas, d’altra banda contemplat ja des del principi de la creació.

L’amor i la misericòrdia van de la mà en aquest prodigi que no ha fet més que començar. Sabem que Jesús ha vingut al món per salvar-lo, però podem preguntar-nos... “per salvar-lo de què”? i la resposta és... “doncs per salvar-lo del pecat i de la mort”. Pot haver-hi omnipotència més gran que aquesta?

Per això Jesús haurà de morir a la creu, per donar pas a l’altre gran Misteri de la seva vinguda al món, el Misteri de la Resurrecció. Encarnació i Resurrecció són les dues fites puntals del seu pas per la terra. I en això rau la nostra alegria perquè sense elles la nostra vida estaria abocada a l’absurd, i amb elles la nostra esperança troba el seu sentit i la seva raó de ser: la Vida! Celebrem-ho!

Josep Maria Lari