20 de desembre 2015

Reflexions a la Paraula de Déu

“El camí ens ha portat a Betlem, xiscla l’alegria nova, com hem vingut no ho sabem, tampoc sabem si ho mereixem, però som al davant de la cova.”

Fàcilment a les portes del Nadal es desvetlla en nosaltres un sentiment poètic i el nostre poeta Josep Maria de Sagarra en el seu poema de Nadal ens hi situa a les portes: som al davant de la cova. El Nadal desvetlla en nosaltres molts records i moltes vivències d’infantesa, molts records de tants Nadals celebrats en família. Quantes nadales que hem cantat que desvetllen en nosaltres uns sentiments de tendresa! I en la mesura que passen els anys es van quedant pel camí molts records i sobretot s’hi queden moltes persones estimades que ens han acompanyat al llarg d’aquest camí.

Què comporta per nosaltres creients ser al davant de la cova, fixem-nos de quina manera ens inviten els textos d’aquest quart diumenge d’advent. Veiem com en parla el profeta Miquees ”Betlem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judea, de tu en sortirà el qui ha de regir Israel“. Els grans esdeveniments de la salvació, sorgeixen sempre des de la humilitat i la senzillesa. Pau per la seva part remarca l’objectiu del Crist fet home ”Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat” i cal remarcar també en primer lloc la manera que va tenir Maria de preparar el naixement del seu Fill.

La visita que va fer a la seva cosina Elisabet va ser un acte de proximitat i de disponibilitat vers una persona. Maria va preparar el Nadal fent un acte d’estimació solidària, Maria va intuir que el gest de Déu fent-se home, assumint la condició humana i identificant-se amb l’esser humà, ens indica que a partir d’aleshores ja no serà possible creure en Ell sense estimar les persones. Maria, doncs, és un exemple i un model de com haurem de preparar i viure nosaltres el Nadal, apropar-nos a les persones que més ens necessiten, encarnar-nos en les realitats més dures que ens envolten per dur un missatge d’esperança com el que va rebre el nen Joan que va saltar d’entusiasme dins les entranyes d’Elisabet.

Amb aquest missatge del profeta Miquees, de Pau i de Maria se’ns desfan els dubtes, si és que en teníem, de què comporta per nosaltres ser al davant de la cova.

BON NADAL!
Lluís Saumell