Reflexions a la Paraula de Déu

Una mica de farina i dues monedes de les més petites

En els textos bíblics d'avui se’ns demana la confiança tan fonamental per fer camí seguint Jesús, la generositat i un esperit crític i lliure, per saber descobrir els falsos profetes. La viuda de Sarepta es refia d'Elies. Posa una confiança total en el profeta i fa tot el que li diu Elies. La seva generositat li reportarà poder mantenir-se ella i la seva família durant molts dies. És un relat molt bonic però a nosaltres no ens és fàcil fer-lo nostre, si volem ser sincers. En un món tan previsor i calculador ens fa somriure l'actitud de despreniment d'aquesta dona i que el seu capteniment li resolgui la situació de precarietat en la que es troba.

Jesús ens assenyala el que espera de nosaltres, persones que intentem seguir-lo, però també sap que arribar a la radicalitat que ens proposa no ens és gens fàcil. Ens cal aprendre molt encara. De fet tota la vida és un aprenentatge constant en el seguiment seu. És per això que quan ens sentim febles per viure com Ell ens assenyala hem de reconèixer humilment la nostra tebior i demanar que ens doni forces per poder caminar al seu costat.

Avui i sempre tenim reptes col·lectius com a societat i personals, que cal respondre amb generositat. Els immigrants i els refugiats que troben la mort en la Mediterrània ens interpel·len cada dia. Sembla que ja no ens impacti el seu plor i el seu dolor. Ens cal la generositat que la primera lectura ens proposa.

L’Evangeli de Marc té dos temps ben remarcats. El primer, quan ens diu de no posar la confiança en falsos mestres. El nostre esperit crític, que cal tenir, no ens ha d’instal•lar en la valoració, fàcil de fer, de descarregar contra els ministres de les religions instituïdes, sinó que ens ha de dur a aplicar-nos la crítica a nosaltres mateixos. Sovint ens comportem envers els altres com a mestres segurs de les nostres maneres de fer, plens d’orgull i menysteniment.

Finalment, en el segon temps del text evangèlic d’avui veiem, igual que en la primera lectura, la generositat i confiança d’aquella viuda pobra que dóna tot el que té: dues monedes de les més petites. Una altra vegada estem enfront de la radicalitat. Tanmateix, tot i les nostres pors, indecisions i manca de generositat, seguirem fent camí, imperfecte però sincer, cercant Jesús, en els homes i dones d’avui.

Ignasi Garcia i Clavel