La taula va estar presidida pel bisbe Sebastià Taltavull i va comptar amb la presència del rector de la Bonanova, Mn. Carles Sauró, del rector de Sant Ildefons, Mn. Josep Maria Jubany, del president del patronat de la Fundació Manuel Bonet, Enric Crous, de la directora del Servei de Catequesi de Sant Gervasi, Montserrat Martínez, i del nebot d’en Frederic, Raimon Bassó.
Mn. Jubany indicà que en Frederic Bassó era molt més que una persona de grans qualitats humanes i pedagògiques; va ser una persona que es va fer estimar. Per tant és de justícia que se li reconegui el seu mestratge catequètic: ell ens ha ensenyat a molts de nosaltres com transmetre el do de la fe. És molt el que li devem.
Enric Crous va recordar que va conèixer en Frederic quan es va crear el Sector de Sant Gervasi de catequesi sota l’auspici de Mn. Joan Alemany en temps del cardenal Jubany, i la posterior creació de la Fundació, que té per objectiu promoure la formació cristiana amb fidelitat al magisteri de l’Església i dins del Vaticà II. Crous va voler assenyalar com a persones importants en la marxa de la Fundació Manuel Adroer, primer president, i Montserrat Martínez, estreta col·laboradora d’en Frederic. Va qualificar Bassó de grandíssim catequista, extraordinari pedagog i que tenia una visió molt clara de com havia de ser l’Església del futur. Va dir també que en Frederic era coherent, honest, controvertit, tossut, íntegre i conseqüent.
Per Montserrat Martínez, en Frederic era home de Déu i home de l’Església. La seva vida estava marcada per Jesús, el Crist. El seu desig era fer segons la voluntat del Pare. I tot el que feia estava inspirat per l’Esperit. Segons la Montserrat, és impressionant la quantitat de material que va generar, tant escrits com dibuixos. La directora del Servei de Catequesi va fer referència a la mà oberta, amb la que en Frederic simbolitzava Déu en els seus dibuixos, i al núvol que envolta tot. Només mirant els dibuixos tenim una gran catequesi, plena de símbols que ens porten l’amor de Déu. Tota la seva vida va estar centrada en la catequesi, ja abans de la creació del Servei de Catequesi l’any 1969. L’últim dibuix que va fer va ser el del calendari litúrgic que el va acabar deu dies abans de morir, i li va comentar a la Núria Bosch, secretària del Servei de Catequesi, que aquest any no havia assenyalat els diumenges perquè pogués durar per sempre. Es una mostra més que va estar treballant fins al darrer moment i donant-se per a la catequesi. Montserrat Martínez va comentar que en Bassó estimava molt els catequistes, els pares i els nens, i va ressaltar la seva fidelitat a l’esperit del Concili Vaticà II i col·laboració amb la Delegació Diocesana de catequesi. Havia fet catequesi per petitons, infants, adolescents, adults i especial, però la catequesi d’infants la concebia com un procés i no era partidari d’una catequesi pensada exclusivament per als sagraments. L’infant no és un projecte d’adult, sinó que és important com a infant per si mateix, i que els nens han d’assolir en cada moment la seva pròpia experiència de fe. La catequesi d’infants la plantejava en sis anys, i la Montserrat Martínez ha anat recollint part del material d’en Frederic Bassó en sis llibres corresponents als sis graus. Va dir que per a ell no només la part doctrinal era important, sinó també vetllar per creure, viure, sembrar i pregar. Finalitzà la seva intervenció apuntant que els catequistes, els pares i els avis deuen molt a en Frederic.
La visió més familiar va donar-la el seu nebot Raimon Bassó. Segons ell, “els de casa els teníem i vosaltres el gaudíeu.” Nascut en una família impregnada d’art, el dibuix i pintura era la base de comunicació amb els altres. Després de veure “La ciudad de los muchachos” i l’exemple del pare Flanagan, va despertar el seu compromís cap als altres des de Déu. En Raimon va compartir el record del seu oncle com l’encarregat de tallar el pastís a les celebracions familiars, fent proporcions exactes com si fos un dels seus dibuixos. El va evocar també com un savi despistat. En Raimon va reflexionar sobre la força dels seus dibuixos tan propers i quotidians carregats de missatge, i recordà que la pena es va anar apoderant d’en Frederic des de que l’ Anna Maria, la seva esposa, emmalaltí. El seu cor trist es va anar endormiscat fins que es van anar apagant tots els sentits. Sabia molt bé que les línies de la vida són diverses, com els camins i els confins de les serres. El que som aquí, Déu pot completar-ho amb harmonia i eterna pau.
El bisbe Taltavull, que va conèixer Mn. Frederic als principis dels anys 70 en la catequesis del Sector Pastoral de Sant Gervasi, va indicar que darrera un catequeta, una persona que es dedica a l’anunci del Regne, hi ha d’haver una persona que estima, i que la forma de tractar les persones ha d’estar impregnada per l’amor. Aquest és el secret de l’anunci de l’Evangeli. No es pot parlar de Jesús sense partir de l’amor. Mons. Taltavull va qualificar en Frederic de catequeta i mestre de catequistes. El que fa anys defensava en Frederic del procés catequètic és el que ara s’intenta fer des de l’Església, i el que ara sembla una descoberta de la catequesi familiar, ell portava anys impulsant-ho. El bisbe agraí el treball incansable, sempre al servei de la catequesi i en la formació de catequistes, especialment en el moment de la renovació catequètica després del Concili Vaticà II. El bisbe va destacar la necessitat de la comunitat cristiana que es recull dels escrits d’en Bassó i que amb tot el seu material catequètic trobem nou aire evangelitzador: anunci, celebració, pregària i vivència del testimoni que tot plegat no es pot separar. El recordà com una persona dinàmica i enèrgica parlant del rol del catequista i de les seves actituds. No confonia mai el mètode i els continguts, donant molta importància a la formació dels catequistes. La fe no es pot transmetre sinó no és en un clima d’amor. Per acabar la seva intervenció, Sebastià Taltavull va voler llegir unes paraules del propi Frederic: “L’objectiu de la catequesi és alimentar la fe cristiana. La catequesi ha de consistir que en cada moment de la seva vida els cristià tingui tots els elements i ajuts necessaris per viure la realitat del do de Déu en els nivells de les seves capacitats i característiques.”
Maria Dolors Tremoleda, responsable de la catequesi de la parròquia de la Bonanova va llegir unes paraules que li havia dictat fa pocs mesos en Frederic arran de la mort d’un infant i que va demanar que fes el favor de dir-ho als catequistes: “Ja sabem que la mort en general, i la d’un infant en particular, sempre és una realitat complicada i difícil de comprendre. La fe que ens esforcem a fer arribar als infants ens diu que l’amor de Déu no és una realitat que s’aclareix amb la nostra raó. La fe en Jesús ens permet assumir aquests mals amb humilitat i confiança.”
Al final de l’eucaristia, Mn. Sauró va recordar quan va conviure amb en Frederic Bassó al seminari i que va pintar a la paret, d’ entrant a mà dreta, un Sant Sopar amb uns quants seminaristes com a models, i va pregar perquè ara que en Frederic ja és a la taula del bon Déu ens ajudi a posar en pràctica tots els seus ensenyaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada