El Full Dominical de l’Arquebisbat d’aquest diumenge dia 18, amb motiu d’aquesta Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat, publica un article del nostre rector Mn. Josep Maria Jubany sobre el tema, en la seva qualitat de Delegat de Pastoral Social de l’Arquebisbat que exerceix des de fa uns quants anys.
Mn. Josep Maria ha viscut molt de prop i durant molts anys la problemàtica de la immigració al nostre país quan va ser rector de les parròquies de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat i de Santa Eulàlia de Mèrida a l’Hospitalet de Llobregat, on va estar destinat abans de venir a la nostra parròquia.
Actualment els dilluns de cada setmana visita el Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) per donar assistència espiritual als interns i per millorar les condicions de vida a què estan sotmesos. Serà bo poder llegir-ho des de la perspectiva de la seva sensibilitat vers un tema tan punyent com aquest.
Reproduïm a continuació un extracte del missatge del Papa Francesc per aquest dia:
Estimats germans i germanes, Jesús és «l’evangelitzador per excel·lència i l’Evangeli en persona» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 209). La seva sol·licitud especial pels més vulnerables i exclosos ens invita a tots a tenir cura de les persones més fràgils i a reconèixer el seu rostre sofrent, sobretot en les víctimes de les noves formes de pobresa i esclavitud. El Senyor diu: «Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m» (Mt 25,35-36). Missió de l’Església, peregrina a la terra i mare de tots, és per tant estimar Jesucrist, adorar-lo i estimar-lo, especialment en els més pobres i desemparats; entre aquests hi ha, certament, els emigrants i els refugiats, que intenten deixar enrere condicions de vida difícils i tota mena de perills. Per això el lema de la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat d’aquest any és: «Una Església sense fronteres, mare de tots.»
L’Església sense fronteres, mare de tots, estén pel món la cultura de l’acolliment i de la solidaritat, d’acord amb la qual ningú no pot ser considerat inútil, fora de lloc o exclòs. La comunitat cristiana, si viu realment la seva maternitat, alimenta, orienta i indica el camí, acompanya amb paciència, es fa propera amb la pregària i amb les obres de misericòrdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada