Reflexions a la Paraula de Déu

Els textos d’avui ens parlen de la crida de Déu, que és alhora una tria, i de la resposta. També, del respecte al nostre cos, membre de Crist i temple de l’Esperit Sant.

A la primera lectura, la crida de Déu a Samuel és clara i insistent. Samuel no reconeix la veu del Senyor i es pensa que el crida el sacerdot Elí. Estava a les seves ordres i, cada una de les tres vegades que el Senyor li parla i ell creu que és Elí, li respon “Heus-me aquí” (1Sa 3, 4.6 i 8), amb total disponibilitat. La quarta vegada, com li ha indicat Elí, respon al Senyor “Parla, que el teu servent escolta” (1Sa 3, 10). I, ben disposat, rep de Déu una gran confidència, Déu el fa el seu profeta (1Sa 3, 11-14.19-20).

L’evangeli ens descriu la crida de Jesús als primers deixebles, a través de Joan. Són d’entrada deixebles de Joan, i segueixen Jesús quan escolten que Joan l’anomena “l’anyell de Déu” (Jn 1, 36). Ja que en un fragment previ a l’evangeli d’avui, arran del baptisme de Jesús, Joan ja l’havia anomenat així (Jn 1, 29), per acabar proclamant-lo “Fill de Déu” (Jn 1, 34). Testimonis, doncs, del baptisme de Jesús i engrescats pel comentari que els en fa Joan, aquests deixebles se’n van a seguir Jesús (Jn 1, 37-39) perquè veuen en ell el Messias, tal com Andreu diu al seu germà Simó: “Hem trobat el Messias —que vol dir «ungit»” (Jn 1, 40-41). Andreu porta Simó a Jesús i Jesús el tria, entre els seus deixebles, com a ‘Pedra’ (= Pere): “Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefas —que vol dir «pedra»” (Jn 1, 42). I l’endemà, en un fragment posterior al d’avui, Jesús crida també, perquè el segueixi, Felip (Jn 1, 43) i, després, Natanael (Jn 1, 44-51).

Tenim la crida i la resposta immediata i fidel. Es dóna quan els elegits i cridats reconeixen la veu de Déu o es troben davant del Messias Fill de Déu que els interpel·la. La resposta només pot ser la fidelitat. Demanem al Senyor la fe per reconèixer la seva veu quan ens crida i la del seu fill Jesús, el Messias (l’’ungit’ = el Crist), que ens atorgui la força de la solidaritat i l’esperança, ser fidels, sense defallir malgrat la nostra feblesa. Que el respecte al nostre cos, membre de Crist i temple de l’Esperit, com ens exhorta Pau a la segona lectura, sigui un element important de la nostra fidelitat solidària, cos també extensible al món material que ens envolta, que ecològicament hem de preservar.

Jordi Cors