06 de juliol 2014

Reflexions a la paraula de Déu

Sembla fet expressament que tot just quan comencen les vacances llegim aquest text de Sant Mateu “veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats que jo us faré reposar”.

Tots, qui més qui menys, tenim ganes de descansar, estem cansats físicament però sobretot ens cansem mentalment per la sobrecàrrega de problemes i neguits que sovint ens aclaparen.

Llegint J. A. Pagola he trobat uns pensaments que ens poden ajudar. Permeteu-me que aquesta reflexió més que jo mateix us la faci el mateix Pagola quan diu:
“Vivim un excés d’activitats, relacions, cites, trobades, dinars. D’altra banda, el contestador automàtic, el mòbil, l’ordinador o el correu electrònic faciliten la nostra feina però introdueixen en la nostra vida una saturació. Som a tot arreu, sempre estem localitzables, sempre “connectats”. Ja arribaran les vacances per desconnectar i desaparèixer. Necessitem trobar-nos més profundament amb nosaltres mateixos, i buscar el silenci, la calma i la serenitat que tantes vegades ens falten durant l’any. Necessitem recordar que una vida intensa no és una vida agitada. Volem tenir-ho tot, acaparar-ho tot i gaudir-ho tot. I ens envoltem de mil coses supèrflues i inútils que ofeguen la nostra llibertat i espontaneïtat. Necessitem recordar que el sentit últim de la vida no s’exhaureix en l’esforç, el treball i la lluita. Hi ha també un altre cansament més difús, difícil de precisar. Vivim cansats de nosaltres mateixos, farts de la nostra mediocritat sense trobar allò que el nostre cor anhela des del fons”.

Fins aquí J.A. Pagola amb aquestes reflexions molt lúcides. Jo acabaria dient com ens cal potenciar altres valors que ens ajudin a retrobar-nos nosaltres mateixos, com el goig de compartir amb els amics, el plaer d’una bona lectura, o l’escolta d’una bona música, el gaudi que ens pot donar la visió d’una posta de sol i per què no, trobar-nos amb la companyia d’aquell que ens diu que ens farà reposar precisament perquè “el seu jou és suau i la seva càrrega lleugera”.

Lluís Saumell