Reflexions a la Paraula de Déu

“Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic”

Avui la litúrgia celebra la festa de la Santíssima Trinitat. He de confessar que parlar-ne em produeix un cert neguit perquè és un misteri que depassa la meva comprensió. Per mi és la festa de l’Amor.

En el llibre de l’Èxode veiem un Déu de misericòrdia, ric de gràcia i de perdó. Moisès se’l va trobar caminant prop seu, portant la iniciativa d’una història de salvació, Déu ple d’amor per al seu poble que malgrat la seva resistència, l’obstinació i la incredulitat, reeixirà de portar-lo fins a la Terra promesa. Sant Pau, en la segona carta als cristians de Corint, els diu que el Déu de l’amor i de la pau serà amb ells i prega perquè la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots ells. I Sant Joan, a l’Evangeli, ens transmet l’expressió més gran d’aquest Amor: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic”.../..”Els qui creuen en Ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.”

Si, Déu acompanya sempre la humanitat, camina enmig dels humans estimant-los, i el seu amor ha estat tan gran que envià el seu Fill, Jesús per salvar-nos. I essent home va dur una vida exemplar al costat dels més febles, amb tota mena de dificultats i persecucions, condemnat a mort, morí i ressuscità, deixant-nos l’Esperit Sant. Déu Pare, Jesús i l’Esperit són l’Amor. El qui no accepta aquest Amor se’l perd i en això consisteix la condemna que es fa un mateix, però malgrat la negació té aquest Amor.

Els cristians som, o almenys ens diem i volem ser, seguidors de Jesús, del Fill que envià Déu al món i sabem que l’Esperit és amb nosaltres, creiem, per tant, en l’Amor de Déu i l’acceptem. Què comporta això?. Un gran compromís i responsabilitat. Els nostres gestos, paraules, actuacions i objectius, en definitiva tota la nostra vida, ha d’alimentar-se en aquest Amor i l’ha de reflectir i així mirar la vida com la mirava Jesús, tractar les persones com les tractava, en definitiva estimar com ens ensenyà Jesús, amb gratuïtat i senzillesa, buidant-nos de nosaltres mateixos, acudint amb diligència al servei de qui ens necessita. És així com, confiant sempre amb l’Amor de Déu, seguint Jesús i amb la força de l’Esperit, anirem fent un món millor, el Regne de Déu.

Maite Cura