17 de juny 2014

CRÒNICA DE L’ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA DEL MES DE MAIG AMB MONS.TALTAVULL

El dissabte 10 de maig tingué lloc l'Assemblea extraordinària de la comunitat de Sant Ildefons. Com ja és tradicional aquesta trobada se celebra cap a finals de curs, i té com a objectiu plantejar algunes qüestions que serveixin per revisar la pastoral ordinària de la nostra comunitat. Com en edicions anteriors el ponent fou el Bisbe auxiliar Mons. Sebastià Taltavull.

El tema d’enguany fou: En què afecta el missatge del Papa Francesc a la nostra parròquia? El ponent començà per dir: “Hi ha un missatge global i molts missatges (amb moltes paraules i molts gestos). Què volem dir quan diem “la nostra parròquia” i quin abast té? Senzillament, ens podem preguntar com ens afecta a nivell personal i com Església He volgut fer una opció i és cenyir-me al missatge contingut en la Evangelii Gaudium (EG)”.


La ponència fou desenvolupada en quatre punts 1. La trobada personal amb Jesús. 2. La dolça i confortadora joia d’evangelitzar. 3. Elements previs al fet i a la missió de parròquia, i 4. Què diu de la parròquia? quins missatges?


Del primer punt destaquem que només podem parlar d’evangelització si en la nostra vida hi ha una trobada i amistat amb Jesús. Se’ns recordà l’afirmació de Benet XVI, en l’encíclica Deus Càritas est: “s’és cristià no per una idea o opció ètica, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona que dóna un nou horitzó a la vida i una orientació decisiva”.


En el segon punt el ponent ens recordà l’afirmació de Pau VI en Evangelii nuntiandi, l'Església existeix per evangelitzar. I aquesta evangelització té tres àmbits 1) la pastoral ordinària. 2) les persones batejades que no viuen les exigències del Baptisme. 3) els qui no coneixen Jesucrist o sempre l’han rebutjat. També digué: no podem quedar-nos tranquils, en espera passiva als nostres temples. Fa falta passar d’una pastoral de mera conservació a una pastoral decididament missionera.

El tercer punt, Mons. Sebastià, indicà que l’Evangelii Gaudium emmarca la parròquia en el context d’una Església en sortida, i d’una pastoral de conversió. L’Església en sortida és una comunitat que “primereja” que “s’involucra”, que “acompanya”, que “fructifica”, i que “festeja”. Una pastoral de conversió, és una església que no té por a la renovació: «tota renovació en el si de l'Església ha de tendir a la missió per objectiu per tal de no caure presa d'una mena d'introversió eclesial» (EG 27).”

En el darrer punt es posà l'èmfasi que la parròquia no és una estructura caduca, que ha de ser dúctil a les necessitats de cada moment, i que hem de ser conscients que la parròquia l’encarnen persones. La parròquia ha de ser una església de portes obertes, que ha de viure en perenne conversió personal.

Finalment, el bisbe volgué compartir una preocupació: la falta de vocacions, ja que aquesta falta de vocacions condiciona molts plantejaments.
Desprès de la ponència per grups, es debaté l’aportació del Bisbe Sebastià i especialment s’analitzà les causes d’aquesta manca de vocacions.

Acabada l’Assemblea se celebrà el sagrament de les confirmacions.

La feina no està acabada, demana de tots nosaltres una concreció de tot el que s’exposà a