11 de maig 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

En aquest quart diumenge de Pasqua les lectures ens presenten Jesús com “el Bon Pastor” perquè aprofiten el comportament del pastor d’ovelles que cuida del seu ramat i vetlla perquè estigui unit i no es perdi cap dels seus membres.

Amb aquesta imatge aprofita com hem de comportar-nos nosaltres envers el Pare i què hem de fer per entrar i mantenir-nos a la seva pleta.

És una imatge bonica, ben segur que molt més entenedora per la gent gran que ha viscut o ha tingut parents ascendents directes a pagès. Més difícil de capir amb tota la seva intensitat pels més joves i pels que la ciutat ha esdevingut el seu medi més que natural. De totes maneres, potser aquesta diferència ja es donava en alguna mesura en l’època en la que es van escriure aquests fragments perquè les mateixes lectures s’afanyen a concretar què volen dir i ho fan d’una manera que no deixa lloc a dubtes.

En la segona lectura Crist, el Bon Pastor, no obra amb violència, no menteix, no difama, ni tant sols s’hi torna quan l’escarneixen i el turmenten. L’Evangeli ens diu clarament que és qui ens pot fer entrar al Regne: “Jo sóc la porta... Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir”.

Tot un programa de vida senzill en aparença, però ben difícil de complir. Per què?

Sovint ens adonem fàcilment de les desviacions d’aquest comportament modèlic de Jesús en polítics i gent pública de tota mena perquè els nostres mitjans de comunicació hi estan atents i ens ofereixen aquests relats puntualment. Ens quedem sorpresos? Ens enfadem? Critiquem? O enfront de tota aquesta allau d’informacions prenem distància, cerquem, ens documentem i aprofitem per fer una anàlisi del nostre comportament? El Món està ple de paraules i mancat de silenci i de silencis; i el nostre entorn més proper? Sabem crear silenci i espai per a la meditació, per poder reconèixer la veu del Bon Pastor i aïllar-la dels estranys?

Aprofitem aquest diumenge per pensar-hi.

Julià i Rosa