Encetem el curs amb esperança

No solament amb esperança sinó també amb il·lusió per tot el que significa el repte de donar compliment al Pla Pastoral, sobre el qual el Consell Pastoral, que el diumenge 15 va tenir la primera reunió del curs, treballa per actualitzar-lo de manera continuada, i també per la oportunitat que se’ns dóna a tots de treballar plegats per la causa del Senyor.

Una vegada més caldrà repetir les paraules inicials de la Constitució Pastoral Gaudium et spes, del Concili Vaticà II, de tots conegudes: “Joies i esperances, tristeses i angoixes dels homes d’avui, dels pobres sobretot i de tots els qui sofreixen, són també les joies i les esperances, les tristeses i les angoixes dels deixebles de Crist i no hi ha res de veritablement humà que no hagi de trobar ressò en els seus cors”.

Amb aquest esperit, que ha estat sempre referent de tots els nostres mossens, la comunitat ha caminat i camina amb pas ferm a través del temps intentant ser fidel a la Paraula de Déu, a l’Evangeli i al Concili.

Ara fa dos anys donàvem la benvinguda, sense conèixer-lo encara, a Mn. Josep m Jubany (ell escriu així el seu nom, no és cap error de transcripció) com a nou rector de la parròquia, i ho fèiem en el Full Informatiu amb aquestes paraules:

“Els destins de la nostra comunitat al llarg de seixanta anys han estat regits primer per Mn. Narcís Saguer, i després per Mn. Joan Alemany i Mn. Lluís Saumell, acompanyats de Mn. Ignasi Cases i del diaca Mn. Xavier de Dou. En poc més de dos anys Mn. Joan i Mn. Ignasi ens han deixat per anar a la casa del Pare. I ara, Mn. Lluís, després de ser rector durant 14 anys, passa a ser sacerdot emèrit de la Diòcesi de Barcelona. Es tanca, doncs, un cicle, el llegat del qual heretarà Mn. Josep Maria Jubany, a qui tots esperem, oferint-li, ja des d’ara, la nostra col·laboració en tota la tasca pastoral de la parròquia com hem fet fins ara.”

És bo recordar aquestes paraules ara que Mn. Jubany porta ja temps al front de la comunitat i que amb la seva humilitat i el seu tarannà proper, s’ha guanyat el cor de tots nosaltres. I també és bo recordar el desenllaç feliç de la malaltia que va patir Mn. Lluís Saumell el curs passat que durant un temps ens va tenir força preocupats a tots.
Una menció especial pel Papa Francesc que des de l’inici del seu pontificat està donant un sentit nou a la càtedra de Pere i un alè d’esperança a tot el món cristià.

Donem-ne gràcies a Déu i demanem-li que vessi els seus dons sobre la nostra comunitat perquè puguem continuar entregats a la nostra tasca d’evangelització.