Reflexions a la Paraula de Déu

El servei és la prova de l’amor

Després que Jesús va deixar clar que el gran problema de l’ésser humà és la cobdícia, ara ens diu que la clau d’una vida plena és el servei als altres, i ho expressa sota el prisma del despreniment, de l’alliberament del neguit, de l’enganyosa trampa de somiar amb el passat i el futur en comptes de viure el present amb confiança. Però, això, com es pot dur a terme? La màxima, “perquè on es troba el vostre tresor, allí hi haurà el vostre cor” ens dóna la clau d’interpretació. On tenim el nostre cor?

Déu en nosaltres és la realitat singular i única que cap lladre ni banquer ens poden robar. I quan Déu és el tresor de la nostra vida, tota ella queda ben arrelada i enmig dels contratemps de la mateixa història personal i col·lectiva regalimem goig, bondat, les nostres relacions flueixen, tenim capacitat de superació i disponibilitat total.

En l’explicació de la paràbola Jesús deixa entendre que tot deixeble seu provingui d’on provingui està cridat a ser bon administrador perquè ningú no passi cap necessitat. Per tant, no hi ha deixebles de primera ni de segona. Tots estem igualment convidats a viure i actuar com Jesús.

Quina és la tasca de l’administrador? Senzillament i planerament fer-se càrrec de la distribució equitativa i justa dels béns de la terra en benefici dels pobres i necessitats i compartir els béns espirituals. Aquesta tasca s’ha de fer amb seny i lucidesa, amb decisió ferma d’estar despert, amb lleialtat i fidelitat. I tot això en una atmosfera profundament joiosa. Per tres vegades s’emfatitza: ”Feliços aquells criats” (v.37). ”Feliços són aquests” (v.38). “Feliç aquest criat” (v.43). Així, doncs, el servei no és cap humiliació ni obligació, es tracta d’entrar en la via d’identificació amb Jesús en un vis a vis, on Ell mateix se cenyirà el davantal i es posarà a servir als seus.

Però, envers els qui actuen amb autoritarisme, poder i manipulació, Jesús fa servir un llenguatge dur i tallant, aquests són individus que no estan interiorment alliberats, segueixen el camí del desamor. Ara bé, la responsabilitat i el resultat d’una vida està en proporció als dons rebuts i de ser-ne fidel. Creiem de debò que el que som i tenim és la nostra possibilitat de dur una vida plena?

Esther Bochita