Article d’Enric Cirici a’ "El Pregó": El procés a Jordi Pujol

Reproduïm aquest article d’Enric Cirici publicat a l’últim número d’El pregó.

El procés a Jordi Pujol

Parlo del reportatge que va emetre TV3 sota el títol de Pujol/Catalunya el 21 de maig de 2013. Penso que va ser força fidel als fets del Palau que portaren Jordi Pujol a la sinistra comissaria de la Via Laietana i al judici militar el 13 de juny de 1960. Potser calia ressaltar més que l'energia antidictadura i catalanista dels organitzadors venia de força més lluny: portaven 10 anys de preparació en diferents institucions d'índole religiosa. Era aquella generació que inicià la reacció/resistència el 1951 amb la vaga d'usuaris dels tramvies de la ciutat de Barcelona. Quasi tota una dècada de preparació i de solidesa personal.

Entenc que podia haver-se ampliat molt el reportatge, però que això per raons òbvies d'espai no era possible.

En canvi hi ha quelcom que no crec que la manca d'espai ho justifiqui: l'absència de la figura de l'abat Escarré i de Montserrat és un camuflatge de la història. No pot ser un oblit innocent. Com tampoc la imatge tètrica i encarcarada que presenta de l'arquebisbe de Barce¬lona Gregorio Modrego. L'abat no va parar d'intercedir i donar refugi a un grup important de desapareguts i l'arquebisbe de Barcelona es va moure molt, fins i tot va acudir a una reunió amb Franco i va defensar els joves davant el silenci absolut del dictador que el va acomiadar amb una cínica frase, més o menys com aquesta: «Me satisface mucho que un obispo se preocupe por sus feligreses». I el va acompanyar a la porta... i punt. Els jesuïtes també van actuar molt, jo mateix sóc testimoni de diverses reunions amb el bisbe. Per tant, amb més o menys èxit, l'Església catalana es va moure i molt.

Ha estat una llàstima que un bon treball hagi quedat escapçat de fets importants que hi haurien d'haver figurat. Ara es respira anticlericalisme injust i passat de moda