Reflexions sobre la Paraula de Déu

Les lectures d’avui són aquelles que podríem recitar de memòria. Començant per la primera lectura on llegim Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; continuant amb el Salm 145 El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam, deslliura els presos, dóna la vista als cecs, redreça els vençuts... La segona lectura igualment ens esperona a no fer diferències entre pobres i rics No sabeu que Déu ha escollit els pobres per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que Ell ha promès als qui l’estimen? Per acabar amb aquell fragment de l’Evangeli que proclama la grandesa del Senyor quan diu: Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.

Malgrat tot, què actuals que són!

No tinguem por! Quants anys fa que els cristians ens repetim aquestes mateixes paraules? De què, no hem de tenir por? De la situació econòmica actual? De la manca de valors? O d’un canvi de valors que no entenem? De la situació que vivim com a Església a Europa i a Catalunya? Isaïes ens diu que Déu ens ve a salvar, sí, però quan? No sabem ni el dia ni l’hora i per això cal que estiguem a punt. Ens preocupem d’estar a punt? Treballem per fer més fàcil la tasca de Déu? O ens deixem endur per les aparences i la imatge externa sense preocupar-nos de l’home i la dona que hi ha dins? Segurament, en molts moments de la nostra vida hem caigut en el parany, perquè és tan fàcil caure-hi!

Però Jesús proclama sense embuts que el Regne de Déu és dels pobres, d’aquells que no ens fan gens de gràcia, que fins i tot ens poden arribar a molestar, perquè allà a on ells s’estan hi ha una olor especial, l’olor de la pobresa, ben singular, gens semblant a les olors de la majoria de carrers de les nostres ciutats i pobles, dels nostres boscos i platges. Una olor que ens ofèn perquè la identifiquem amb aquesta gran ferida de la humanitat, la presència de la pobresa en el Món. Però Déu ens diu que no tinguem por, que Ell tot ho pot capgirar i que aquells a qui nosaltres rebutgem, Ell els acollirà amb els braços ben estesos perquè cap d’ells quedi fora del Regne. I nosaltres? Hi tindrem cabuda? O hem de tenir por perquè la temptació d’allunar-nos-en és massa forta i els menystenim?

Sempre hi som a temps, dediquem cadascú de nosaltres el nostre granet o granets de sorra per pal·liar la pobresa i les conseqüències que se’n deriven, del nostre entorn.

Julià i Rosa