Reflexions a la Paraula de Déu

“No penses com Déu, sinó com els homes”

La segona lectura de la carta de sant Jaume posa en relleu una qüestió clau per la fe: les obres. Al llarg del s. XX per mitjà de la doctrina social de l’Església i molt especialment des del Concili Vaticà II, ara fa cinquanta anys, es remarcà molt el compromís que l’Església i molt especialment les dones i homes cristians havíem de tenir en l’àmbit de la temporalitat, tasca especialment encomanada al laïcat. Queda ben clar, doncs, que els capteniments de les persones que procuren obrar segons el que l’Evangeli ens demana, ha estat el signe d’identitat dels autèntics creients.

L’Església ha subsistit gràcies als sants, canonitzats o no, que amb el seu compromís han donat exemple d’autenticitat. Quan en les etapes menys dignes de la institució eclesial, els homes i dones no es podien emmirallar en l’exemple dels principals responsables, apareixien homes com Francesc d’Assís, d’una radicalitat i testimoniatge impressionants. Aquestes persones són les que el senyor Jesús ha triat sempre per sostenir l’Església.

Els apòstols, tot i la seva feblesa humana, encapçalats per Pere, seguiren Jesús. Pere fa una potent i escandalosa professió de fe en el temps de Jesús. Jesús, però, el renya perquè no pensa com hauria de pensar. A nosaltres també ens passa sovint. Ens movem per criteris diversos i moltes vegades el fet de creure queda relegat a llocs darrers. En la nostra conversió hauríem de ser capaços de preguntar-nos davant cada situació què és el que se’ns demana com a creients i convindria que féssim un esforç per comprometre’ns procurant canviar les coses segons l’Evangeli. Amb el testimoniatge, doncs, fórem creïbles davant de tantes persones que a Occident els ha deixat de tenir interès el fet de creure.

És cert, però, que tots plegats, bisbes, sacerdots, diaques, religioses i religiosos, laiques i laics hauríem de ser forts per qüestionar-nos si realment tenim fe i la palesem amb les obres. El cardenal Martini, recentment traspassat, ha manifestat unes opinions que com a mínim ens haurien d’interrogar.

“Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà.” Mc 8, 34-35

Aquesta radicalitat de Jesús en el seu Evangeli d’avui ha d’interpel·lar-nos a nosaltres i a tota l’Església.

Ignasi Garcia i Clavel