Lema Sabactani (1976). Introducció als primers anys seixanta.
Guerra incivil (1981), ens presenta els ulls d'un infant davant la contesa esfereïdora que dividí la nostra terra.
Antologia poètica (1997). Poesia que neix de la vida i es realitza vitalment: vida del cos, vida de l’esperit. Dolor i amor li fan companyia.
Gràcia al cor (2003). Ofereix una descripció de l'antiga vila amb els seus carrers, les seves places, els seus casals i, sobretot, els seus homes i dones, tan sols des de la diada de Sant Medir de 1982 fins als jorns de la Festa Major del mateix any.
Viure, ¡quina joia! Present en uns temps de canvis, 1939-2003. Convida a seguir els records mes íntimament viscuts des dels seus estudis d'Humanitats, al Seminari de Bar¬celona, fins que li arriba la jubilació.
Transcrivim una de les seves poesies més belles: Buides les mans
Buides les mans, ací em teniu, Senyor.
Orfes els dits, no he dut ni un mos a taula.
Ni els meus amics m'escolten la paraula,
ni els meus germans m'entenen la cançó.
Servent orat, del crit de la claror
n'he fet només l'espurna d'una faula.
Sóc arbre bord i dia a dia em cau la
fulla del cor encesa de tardor.
Buides les mans, les omplo amb vostres mans.
Orfes els dits, els lligo amb vostres dits.
Amb els amics viuré en el goig dels sants,
amb els germans seré dels escollits.
Hi haurà un sol cor i l’aire anirà ple
del fruit daurat d'un cel dolç i seré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada